Sense cap mena de dubte, aquest món nostre ja fa temps que està girat i, de fet, cada dia dono més raó a aquells teòlegs que afirmen que purgatori i infern són en aquest planeta, cada dia més poblat i de futur ben incert. I és que sembla que no contents amb no aprendre dels errors i aberracions del passat, ens entestem cada dia que passa a pujar el llistó de les desgràcies, la degradació i el menysteniment de tot principi de subsistència com a espècie. I, a més, per acabar-ho d’adobar, hi ha, segons un informe que hem conegut aquesta setmana, un 1% de la població del planeta, un 1% de «pàjarus» que sembla que s’han instal·lat en el seu cel particular a la Terra, lluny del purgatori d’uns i de l’infern d’una majoria; elements que acaparen la riquesa del planeta a costa de la pobresa dels altres i la degradació de l’entorn, per no parlar de la mort gradual de la democràcia i el poder del poble sobre les seves institucions, totes ben esclaves dels dictats d’aquest 1% de la població acaparadora del 85% de la riquesa del planeta. Per tant, no ens hem d’estranyar que, sobtadament, apareguin sospitoses crisis o guerres, caigudes de govern o destrucció de la classe mitjana, ja que, entre aquest 1% acaparador del 85% de la riquesa del planeta, estan entre ells molt barallats perquè no pot ser que n’hi hagi un que tingui més diners que un altre; i algun d’ell té més capital que molts productes interiors bruts de tants i tants països d’aquest planeta malalt.