Aquest passat cap de setmana, el nostre gentil país va tenir a bé d’acollir una extensió de l’Apocalipsi de Sant Joan mai vista, a nivell de paraula és clar, ja que, tot coincidint amb l’entrada de les forces d’ocupació franquistes per la Diagonal de Barcelona l’any 39, feia la seva arribada al nostre país la plana major popular disposada a propagar de nord a sud i d’est a oest, la ganga i el meravellós que representa ser espanyol, això sí, sense posar damunt la taula cap proposta que fes passar de l’atractiu al celestial i fes repensar-s’hi els inferns separatistes. Tots ells, des del president fins als ministres presents i els populars catalans assimilats, van propagar, sense cap mena de vergonya, les set plagues d’Egipte que ens caurien als catalans si aconseguim ser un país lliure; a més a més, van deixar palès, per si algú en tenia cap dubte, que abans, fins i tot, que Déu es posés a fer el món en set dies, que Espanya, abans de dilluns ja existia i era, és clar, una unitat de destí en l’universal. Van afegir, a més a més, que Catalunya seria com una illa a la deriva enmig d’enlloc, com un vaixell a la deriva i que ser espanyol era lo más de lo más. Amb tot plegat, és clar, els va faltar d’ambientar-ho amb imatges d’Hiroshima, Nagasaki; nens famolencs; amputats de guerra… perquè, és clar, quan viuen a costa d’un i et veuen com una colònia, què en pots esperar de la visita de cortesia?