Que Suïssa és un país profundament democràtic no ho pot negar ningú; i que és amant i respectuós amb les diferències de la seva població, doncs, tampoc es pot negar; i que com altres indrets del planeta és refugi de capitals de xoriços i d’altres elits de l’especulació i el crim mundial, doncs, tampoc no ho pot negar ningú, tot i que, en aquest aspecte, la transparència ha guanyat molts punts en els darrers anys, bàsicament, per pressions d’altres governs mundials. Tot i així, de vegades, un exercici tan democràtic com és el referèndum, que ja sabem que en altres indrets indigesta tanta classe política, a Suïssa, que és moneda comuna per mil i una qüestions, pot portar a prendre decisions poc pensades, errònies i fruit d’un populisme al qual falta poc per semblar-se al que fa portar Hitler al poder. I és que, en aquest món globalitzat, a on tot s’ha de repartir i, per tant, empobrir una majoria, fa cosa veure com et vénen hostes a casa i els teus subsidis se’ls emporten els hostes, o almenys aquesta era una de les bases de la consulta. Malauradament, aquest és un posicionament que no va enlloc, ja que, si d’alguna cosa ens podem vanagloriar els europeus, és d’haver creat un espai de lliure circulació de persones, que, almenys per mi, val més que la lliure circulació dels capitals. En canvi, aquests, a Suïssa, són molt ben rebuts i, per tant, caldrà estar alerta perquè les granotes de feina i els davantals ja no són benvinguts.