Caminem per l’Schlachte de Bremen, el passeig fluvial a la vora del riu Weser, al cor de Bremen. Des del centre de la ciutat s’hi arriba en un no res, és ben a la vora de la catedral, de la plaça històrica i de l’Schnoor, la zona del nucli antic amb casetes que semblen tretes d’un conte, totes de colors i guarnides amb flors, seguint aquells carrers s’arriba al passeig per on caminem. Els dies assolellats tot brilla més, l’aigua resplendeix, i la gent guaita el moll des de dalt del passeig, observant l’anar del curs del riu mentre apareixen alguns vaixells-bar-teatre pel camí.

Mentre passegem, ens anem trobant terrasses que aprofiten el paisatge i s’estenen al llarg del passeig, bàsicament ofereixen diferents tipus de cervesa, frankfurts o pastes salades per fer un aperitiu entre les deu i les dotze, quan la gent surt fora per aprofitar els rajos de sol. Seiem en un dels bancs de la terrassa d’un bar, just al costat del mur que ens separa del moll, i tot observant el que consumeixen els comensals dels bancs propers, demanem. Al cap d’una estona seguim el passeig avall, fins arribar a la zona de gespa... fa goig estirar-se allí a l’estiu, si tenim sort i fa bo. Aquest paisatge, idíl·lic els dies càlids d’estiu, és fred i plujós durant els altres mesos, el verd de la gespa és sempre ben viu, amb tanta pluja, però el color de l’aigua reflecteix sovint també el gris del cel.

Una sensació similar a la viscuda a Bremen desperten les caminades al voltant del cèntric llac Alster d’Hamburg, tenim tant tros per fer, per acabar-nos la ruta del llac, que si el fem ràpid, amb bicicleta o fent jogging ens pot servir com a esport lleuger abans de dinar. També, si tenim sort i el sol ens acompanya, podrem veure brillar l’aigua, les barques, l’enorme sortidor del llac, també hi trobarem ànecs i a l’estiu alguna figura gegant que han construït per animar l’entorn. Hi ha alguns ponts que travessen el llac per dalt, en un dels quals hi passen els metros i els trens que van per l’aire. I si anem en un d’aquests vagons, o creuem el pont a peu, i just quan som dalt mirem per la finestra en direcció al centre, veurem un dels sky lines de la ciutat que més atreu als visitants, i als seus habitants. En primer terme, el sortidor, en segon les cases de primera línia d’aigua, i al fons la torre de l’Ajuntament i alguns campanars d’esglésies properes. És un lloc magnífic per a una estampa.

A Berlín tenim un dels parcs urbans més grans que ens puguem imaginar. Passant a la vora de la Porta de Brandenburg, trobem el Tiergarten, que vindria a ser “el parc dels animals”, i és que de fet ben a prop hi ha el zoològic. Dalt d’unes bicicletes es pot gaudir especialment del lloc, metres i metres de zones per gaudir de la natura, i si fa sol es poden veure mars de gent dinant a l’aire lliure. És un parc envoltat d’edificis institucionals com el Bundestag (el Parlament), i el palau del president de la República, edifici amb nom francès conegut com a castell de Bellevue. Ben a prop de la zona també hi ha els carrers de les ambaixades, i una mica més a l’est, la Potsdamer Platz, a prop d’on hi ha l’edifici de l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Només anant cap a l’edifici, ja es distingeix de lluny, de color groc, amb un sostre que fa un pic central. Entrem i passant entre columnes blanques ens atansem a l’auditori, és ben curiós: Els músics són al centre de la sala, i tot al voltant seu van sorgint blocs de seients per cada banda, blocs disposats uns més endavant, els altres a un costat i més amunt, els altres més cap allà, es diu que arquitectònicament està plantejat per ser un auditori amb una acústica perfecta. Hi ha un concert per a violí i orquestra. La violinista fa filigranes amb l’instrument, ella sola fa fins a dos i tres veus de violins, és a dir, com si hi hagués dos o tres persones tocant alhora, però n’hi ha només una.

Aquesta banda sonora ens acompanya tot tornant al parc, i com si d’una escena del Werther de Goethe es tractés, tenim davant nostre un paisatge, uns arbres en ple capvespre quan s’allargassen les ombres i es desdibuixen les figures. Ens imaginem un bosc dels contes de Grimm... però nosaltres no trobem cap casa de xocolata o cap llop, en breu arribem  al centre d’una de les ciutats més àgils i decisives de l’Europa central.