Senyores i senyors, reconec que ha de ser molt complicat ser conseller o ministre de Sanitat avui dia, i de ben segur, si abans d’acceptar el càrrec en el seu dia haguessin sabut que arribaria aquesta crisi del coronavirus, ni de lluny ho haurien fet.

Però ves quines coses, que en la vida, inclús en la dels polítics, les coses venen sense avisar, i des de fa uns mesos tots plegats han d’anar prenent decisions sobre un tema en què ni els entesos es posaven d’acord a l’inici, i en què ara també ben bé cadascú acaba dient la seva.

I senyores i senyors, a banda que tothom va una mica a matadegolla, a Catalunya tenim un problema afegit que no tenen a la resta de territoris que conformen la Pell de Brau; i és que volem ser més que els altres, més durs que els altres, més estrictes que els altres i de fet, en un programa de ràdio, ja feien dilluns la conya d’“a veure si els catalans ens matarem i ens farem la nostra pròpia tomba per tenir més morts que els altres territoris”.

 En aquest sentit, se’n recorden que sota la presidència d’Artur Mas, Catalunya ja va voler ser pionera en les retallades en sanitat i d’altres aspectes socials, abans inclús que el govern de Zapatero aprovés la primera de les retallades a nivell general? Doncs, senyores i senyors, amb la covid-19 tres quartes parts del mateix, volem ser més durs que els altres i per exemple, sota l’estat d’alarma, Madrid ha mantingut els seus bars i restaurants oberts, i aquí hem estat els primers a tancar-los; ara potser aplicarem només nosaltres un confinament de cap de setmana, i així fins potser arribar a la immolació col·lectiva.