De tothom és sabut que cada any parlem que si el virus de la grip serà més o menys virulent, però, malauradament, no ens adonem que, en aquest món nostre enganyat per la globalització i amb una cada vegada menor consciència crítica programada per interessos diversos, el gran virus de la misèria s’escampa més i més.

I és així com cada dia tenim coneixement de coneguts nostres, veïns o, fins i tot, familiars que traspassen la corda fluixa del viure empenyorat fins a les dents, que passen a formar part del grup de miserables globals.

I, és clar, si ja a les nostres suposadament civilitzades i riques societats —o almenys això diuen— veiem com la misèria s’escampa més i més i cada dia són més els contenidors que es rifen per a més gent, quin virus no afectarà aquells pobres desgraciats que van haver d’intentar, sense sort, aprendre un curs de natació accelerat sota l’atenta amenaça de les bales de goma que queien i queien incessants?

És clar que a Occident hi ha por, molta por de repartir la misèria que s’escampa, però no és tirant pilotes de goma que posarem fi a tanta gent que aspira a repartir-se també un contenidor nostrat.

I és que sembla que, mentre la ciència avança cada any el que abans en deu, la justícia social i els drets de tot home i dona pel sol fet de ser-ho s’escampen a major ritme, fins i tot, que els descobriments científics. I és que, al final, els robots i els rics viuran a Mart.