La Unió Europea ens estima i, de fet, en ple franquisme, algú ja va insinuar dintre del llavors reduït grup d’estats que formaven el que s’anomenava Mercat Comú, que el nostre país, si fos un estat independent —parlem de llavors—, ja formaria part del Mercat Comú.

I és que a Espanya, primer per ser dictadura i després pel retardada que estava, li va costar anys i panys entrar dintre del llavors selecte i ric club que era el Mercat Comú.

Ara, amb el pas dels anys i un Mercat Comú que ha passat a ser Unió Europea, continuen estimant Catalunya; el que passa és que és un amor d’aquells platònics i callat; un amor d’aquells que, fins al moment oportú, no es pot confessar. I és que, amics i amigues meus, si l’Estat espanyol tenia tant d’afany a fer el corredor central en detriment del mediterrani és perquè ja sabia i sap el que Europa ens arriba a estimar i els recels amb què, històricament, miren a Espanya, si no que ho expliquin als de Flandes encara.

I ja han vist per on han acabat apostant, pel corredor del mediterrani igual que, en el seu dia, van haver d’obligar Espanya a fer l’autopista del Mediterrani. Així, doncs, i amb aquest amor que sabem i haurien de saber que ens tenen, apostin pel Sí/Sí, si hi ha consulta i, tant si n’hi ha com si no, no tinguin por de la independència; hi ha tantes i tantes indústries alemanyes que han de treure productes, tantes mercaderies espanyoles per sortir a Europa, que, creguin-me, ens estimen...