Definitivament, hi ha coses que no canvien ni canviaran, i menys a l’Estat espanyol, un país que, tenint en compte que ja existia abans del big bang, té arrelades tota una sèrie de qüestions que, és clar, qualsevol intenta treure-les.

De fet, imagineu-vos en ple segle XXI que l’Església encara dicti en un funeral d’estat el que està bé i està malament, tot llegint la cartilla al poder legislatiu present a la cerimònia. Doncs, té tela la cosa! I, més encara, el fet en si que en un estat que es defineix com a laic, per norma, en tot acte oficial és només una confessió religiosa la que hi és present. Llavors, un servidor es pregunta: què passaria si es morís un president del Govern espanyol de confessió musulmana, jueva o protestant? I si el president que morís fos ateu? Imagineu-vos quina papereta haver d’organitzar un funeral d’Estat. Però, escolteu, això no passarà, ja que sempre han estat refractaris a la diferència i de ben antic; sinó que ho preguntin als pobres jueus o musulmans expulsats; als pobres indígenes de les Amèriques passats per l’espasa toledana i a les llengües minoritzades que no minoritàries d’aquest Estat o al fet que els dictadors es morin plàcidament al seu llit i siguin els seus descendents els qui encara ostenten llocs clau de poder… En fi, tinc l’esperança que aviat ens en podrem desempallegar de tot plegat i espero que tinguem èxit, si no la foguera ens espera.