Un altre any tornem a trobar-nos amb la setmana santa, que balla entre dates i que porta associada la figura de la dona de les set cames, el diumenge de Rams, i tot el seguit de processons fins arribar al dia més esperat pels petits, el dia en què els padrins regalen mones guarnides, dolces i eixerides als seus fillols.

Quan érem més menuts anàvem a menjar la mona a Sant Josep, també a l’Espluga, al lloc conegut com la Santíssima Trinitat. També a Sarral, a Santa Coloma, a Rojals, a Vilaverd o a Solivella, per citar només alguns noms, segur que tothom sap els llocs més emblemàtics o de més tradició on padrins, fillols, pares, mares i cosins es troben per Pasqua.

Tothom en coneix el procés, abans es preparen entrepans, es compren olives i patates d’aquelles de bossa, també s’elaboren amanides que es guarden a les carmanyoles, aigua i sucs, o begudes refrescants, tot empaquetat i ben posat, tot a punt pel dinar al camp. O bé caminant xino-xano, o bé uns minuts al cotxe i tota la família es reuneix vora una ermita, o un paratge natural especial. Sovint hi ha taules de fusta preparades, d’altres vegades traiem del cotxe les taules plegables que amb bon criteri hem preparat, cadires, tovallons, gots. Qui volia entrepans de formatge? El de truita per qui és? I mentre transcorre la jornada arribem al torn de les postres. Avui tots sabem què hi haurà. Apareixen damunt de la taula, embolicades amb cartrons per guardar-ne la forma, per conservar les figuretes i les llepolies ben bé. Descobrim les mones, a poc a poc, si porten figuretes-ninos, els més petits podran jugar amb ells més temps, si el que porten són figuretes de xocolata buscarem una peça forta per fer-les a miques i que tots en puguem menjar una porció. Tot això, es clar, després de les fotos.

Posarem el trípode a una distància prudent, perquè tothom hi càpiga, buscarem el rellotge a la càmera, deu segons, llumeta vermella pampalluguejant, tots atents i flash! Tenim una foto més per recordar el dia d’avui. Quan arribem a casa les passarem a l’ordinador. Però en algun moment l’haurem de desar en un disc dur extern o, com fem alguns romàntics, seleccionar-ne algunes i anar de tant en tant a la botiga a imprimir-les, perquè ens agrada veure-les en paper, i perquè passi el que passi a l’ordinador o al disc, aquella sempre la tindrem.

Durant aquests dies de setmana santa hem tingut temps de descansar, de fer alguna escapada, d’anar a visitar un poble. Sempre teníem ganes d’anar-hi, i justament uns dies lliures ens poden haver donat l’oportunitat per passejar-hi. Aquests dies també es poden haver dedicat a actes culturals i literaris. Potser hem assistit a la presentació d’un llibre, hem agafat el cotxe i ens hem dirigit a la capital catalana, allí, al vespre, en un lloc emblemàtic i històric s’ha esdevingut la presentació oficial d’una obra acadèmica i divulgadora, sobre una de les entitats referents de la societat civil catalana. Una taula amb l’autor i col·laborador de la Nova Conca, i amb ponents rellevants, un públic entregat i un regal per Sant Jordi. Potser, durant aquests dies, també hem tingut l’oportunitat d’assistir a un altre acte, més a prop, a la Conca mateix, entre muralles, en un altre espai simbòlic i artístic, on s’han trobat representants d’entitats i organismes propers al territori, de servei i de cultura. I s’ha formalitzat un acord interessant i prometedor, un acord que enlairarà art, municipi i turisme. El fruit del qual apareixerà ben aviat i podrà ser contemplat sempre que vulguem, fent un cafè al menjador de casa, parant la taula tot esperant convidats o acollint visites al rebedor de la llar.

També, algunes vegades, aquests dies poden convertir-se en tarda de cinema mentre fem la sobretaula. Sovint s’emeten alguns clàssics, qui no recorda haver vist Els deu manaments, o Ben-Hur, o Samsó i Dalila o...? N’hi ha un bon grapat. Pel que he llegit, enguany TV3 ha triat Rei de Reis i Quo Vadis, combinat amb els viatges de Phileas Fogg de La volta al món en vuitanta dies, entre d’altres.
Sigui temps de repòs, de viatges, de família o d’actes culturals. Aquests dies poden donar per a molt, així que anem preparant-nos pel Sant Jordi de la setmana vinent i els dies de Setmana Medieval que ens esperen.