Aquest dimecres hem viscut una de les festes més peculiars d’entre totes les que es viuen a Europa i no sé pas si dir que al món. Estem parlant de la bella tradició de Sant Jordi, una festivitat que esdevé barreja d’amor i afecte amb la rosa i també cultura amb el llibre; tota una peculiaritat catalana que, a més i per extensió, ha de ser reivindicada com a única i gran festa nostra i nostrada del dia dels enamorats, lluny d’aquell Sant Valentí més frívol i mercantilista i, per extensió, no gens nostrat. Així, un any més i sota un sol que va agafar el relleu a les nuvolades i les pluges de dies anteriors, homes i dones anaven amunt i avall permís de la feina en mà, a comprar les seves respectives roses per regalar vés a saber a qui i també, d’altres amb llibres que —molt em temo— quedaran oblidats damunt moltes tauletes de nit o decorant potser anacròniques estanteries amb llibres també per a l’oblit. Sortosament, d’altres, però, potser no tants com els qui en compraran, trobaran un llibre motivador, que els portarà a passar bones estones de lectura i a guardar-lo com a tresor de complicitats compartides a altes hores de la matinada o bé a mitja tarda. Sigui com sigui, aquesta és la nostra gran festa; una festa galana que ha captivat d’altres països com el Japó i l’hem de defensar davant d’altres d’importades. Ja quasi ens han pres la castanyada, no deixem que ens prenguin Sant Jordi, amb el llibre i la rosa.