Senyores i senyors, en aquesta societat nostra, que, més que un món habitat per éssers humans, tot plegat sembla un immens supermercat format per cinc continents, cada cop costa fer més coses que tinguin un caire gratuït. Per exemple, tenim que els amants de les motos de carreres, des d’aquesta temporada només tenen l’opció de seguir-les via pagament a través d’una plataforma pertanyent a una gran multinacional espanyola de la telefonia. Des de dimarts, nou canals de la TDT, alguns dels quals de gran qualitat i amb un bon seguiment per part de l’audiència han deixat d’emetre per culpa de les pífies dels governs centrals de torn a l’hora d’adjudicar llicències i de pensar primer el projecte de la TDT. Per tant, qui vulgui veure continguts variats i amb una qualitat relativament més gran que els generalistes que ens arriben en obert, doncs, també s’haurà d’abonar a una plataforma. Sort tenim, però, en aquest país nostre, de comptar amb una oferta de televisions públiques de contrastada reputació i qualitat en les produccions. Tot i així, és força penós veure com cada cop s’apropa més aquell moment que, tot fent broma, molts diuen allò de... “al final ens faran pagar per respirar”; i sí, sembla que anem cap aquí i que les nostres ciutats siguin iguals que les del veí i que tot el món begui el cafè de la mateixa marca o compri la mateixa camisa.