Falten només 48 hores perquè comenci la jornada electoral, i encara en falten menys per l’anomenat dia de reflexió. Així, avui divendres som a l’últim dia de campanya oficial, en què els partits encara poden posar llenya al foc, donar i rebatre arguments, exposar-nos propostes d’última hora i procurar-nos titulars, és l’últim dia també en què poden fer-se actes oberts de final de campanya. L’última cadena de mítings, explicar, saludar, debatre...

Diumenge obriran els col·legis electorals, presidents, integrants de mesa i suplents hauran de llevar-se aviat, papers, organització, urnes, cabines amb la cortina replegada, esperant que hi entri molta gent. Al matí quan ens aixequem, posarem TV3, o una de les nostres ràdios i anirem a comprar el diari per llegir les primeres notícies del dia mentre esmorzem. La família s’anirà llevant paral·lelament o potser alguns farem l’esmorzar de diumenge amb família, tots junts, al voltant de la taula. La conversa anirà sobre l’efemèride del dia, n’hi ha que ja saben de fa temps qui votaran, n’hi ha que ho han decidit fa poc i n’hi ha que ho escolliran el mateix dia, potser directament en el moment d’agafar la papereta, qui sap. De què dependrà la seva decisió, de la lectura d’un comentari d’última hora al diari? De la conversa a l’hora d’esmorzar? D’una profunda reflexió?

Hi haurà famílies que anirem tots junts cap al col·legi electoral de torn, pel carrer en veurem d’altres que faran el mateix recorregut, ens trobarem el veí i ens preguntarà si ja hem votat, ell haurà estat dels primers. Ara hi anirem. El dinar dels diumenges serà per comentar la jugada, notícies del migdia i al vespre programa especial de la nit electoral. Els sopars de les nits electorals són d’allò més emocionants, tots al voltant de la taula o als sofàs, pendents de sondejos, primers resultats, declaracions, imatges, comparatives i gràfiques. Totes les dades són comentades i analitzades pels participants del sopar. I esperem que puguem acabar la jornada encetant una ampolla de cava.

I és que aquestes eleccions no són unes eleccions més. Almenys pels catalans tenen un significat que transcendeix el d’unes altres votacions. Aquestes són les primeres i úniques eleccions que tenim entre l’anunci de la consulta el passat desembre i la data prevista per a celebrar-la el proper 9 de novembre. Al mig, hi trobem les eleccions europees, com un termòmetre per mesurar la mobilització ciutadana, per demostrar el compromís democràtic i les ganes de votar, votant ara de manera aclaparadora. De fet, les eleccions europees tenen tradicionalment poca participació, i en l’àmbit europeu no són eleccions que despertin entusiasme. Així, els catalans podem desmarcar-nos d’aquesta tendència demostrant que nosaltres sí que anem a votar, i anem a votar partits catalans, perquè aquests estan defensant la convocatòria d’una consulta i la construcció d’un nou estat. Com més diputats tinguin els partits catalans, més representació tindrem al Parlament europeu, que a la pràctica vol dir més veu i més vot, més persones que poden conversar i convèncer altres parlamentaris, que poden fer més actes i plantejar més qüestions. Després de les eleccions, falta, però, que els parlamentaris catalans facin bé la seva feina, que aprofitin les eines de què disposen.
Com he dit, aquestes no són unes eleccions més, en alguns llocs d’Europa estan pujant els fins ara minoritaris partits de tendències xenòfobes, França en seria un bon exemple. Els resultats a Alemanya poden revalidar més o menys l’anomenada gran coalició que forma govern. També estarem pendents d’Escòcia, de la seva participació i resultats, justament a les eleccions anteriors al seu referèndum, pel qual queda poc més de tres mesos.

I aquest any també hi ha novetat al Parlament, que tindrà més opcions d’acabar triant el futur president de la Comissió Europea, és a dir, del que seria el govern d’Europa. Que al debat que es va realitzar fa pocs dies entre els diversos candidats a la Comissió es formulés la pregunta sobre les situacions de Catalunya i Escòcia en relació amb la UE vol dir que ja hem avançat més del que pensàvem. Però que més o menys explícitament, alguns candidats s’hi posicionessin a favor vol dir que anem per molt bon camí. Així, aquest diumenge, ens toca a nosaltres actuar, fem sentir la nostra veu, mostrem-nos forts i votem partits catalans favorables al dret a decidir, compromesos amb el 9 de novembre. A quina hora votareu, vosaltres?