Per si quedava algun dubte que aquest país nostre estima Catalunya i que no fa cas de les estúpides amenaces que si quedarem aïllats del món, que si fora d’Europa i vagant enmig de l’univers pels segles dels segles, la participació catalana a les eleccions europees ha estat molt més alta, tot i l’escassa participació arreu, en línies generals, que no pas a la resta de l’Estat espanyol. Els catalans hem donat a conèixer, per si encara no era clar del tot, que som Europa; volem Europa i no ens resignarem a ser una part externa d’aquest gran projecte que és la Unió Europea; un projecte que, com tot gran projecte, ara està passant per una etapa de seriosa grip, no en va seran molts els europarlamentaris que són  contraris a la idea mateixa d’Europa i que, no en va, no renunciaran ni als substancials salaris que es paguen a Brussel·les ni tampoc renunciaran a seure en el seu escó. Té gràcia, doncs, que gent que vol destruir el projecte europeu ocupi i cobri uns escons que no voldrien que existissin. Sigui com sigui i tornant al nostre gran país, el poble que va votar ho va fer no ja tan sols pel dret a decidir, sinó clarament per la independència del nostre país i per la continuïtat d’aquest dintre les files dels socis de la Unió Europea. Ara, doncs, cal continuar amb el cap més alt que mai, la gran marxa que ens haurà de portar a les eleccions del proper 9 de novembre, perquè sí, tenim dret a decidir i a ser europeus.