Senyores i senyors, res dura per sempre, només Nostre Senyor en qualsevol de les varietats religioses del «món mundial», i l’hereu del cabdill Francisco Franco ha decidit abdicar el seu càrrec. Sense treure-li mèrits a l’home, que va perpetuar un règim més enllà de recuperar l’antiga legalitat democràtica que era la República, una vegada mort el dictador al llit i amb els seus crims encara per jutjar, penso ara que el que es mereixeria el poble espanyol —ja que, pel que respecta a nosaltres, no crec que ens afecti gaire ja, pel que ens queda al convent espanyol— fóra, senzillament, poder escollir en referèndum què vol el poble actualment: per una banda, recuperar la legalitat que és la República o bé, per altra banda, votar per la perpetuació d’aquest règim dinàstic, que no pas meritocràtic, que és la monarquia.

Espanya té davant seu una oportunitat històrica per modernitzar-se, per avançar cap al que seria un estat modern, equiparable a qualsevol nació europea i podria aprofitar l’ocasió per començar a fer neteja de la casta també hereva de pares a fills de l’Antic Règim. Sigui com sigui, res fa pensar que avancin cap aquí, ans al contrari, en cas de ser república, de ben segur que en seria Aznar el president i amb un salari molt superiors del de l’actual monarca… o també, Felipe Gonzàlez o algun insigne polític jubilat… Espanya, en definitiva, no convida ni d’una manera ni d’una altra a l’optimisme.