Sona el despertador uns minuts abans de l’habitual, dutxa i l’ordinador ja va obrint-se. Tic-tac tic-tac. Miro el rellotge. Tic-tac tic-tac. He d’enviar la columna abans de sortir de casa. Mentre faig un esmorzar lleuger començo a escriure aquestes ratlles. De fons, dubto entre les tertúlies matinals o posar música. Moments d’indecisió.
Potser redactar i seguir els comentaristes no seria la millor opció. Terribas? Basté? M’acabo decantant per un disc d’Els Pets. Quin? aquell de Brut Natural, collita del 1994. Alguna de les cançons dels de Constantí recobra aquesta setmana més d’actualitat que mai. Mítics concerts que aquest estiu retrobarem segur a les Festes Majors. A més, els grups de l’Acampada Jove ja s’estan acabat de definir i el cartell d’enguany promet molt. És moment d’últims exàmens, perquè l’estiu ja és aquí!

Després d’un parell de paràgrafs de context entro en matèria, no ens distraguem. El fet és que aquesta setmana he estat remenant papers conquencs d’anys fa, i com que alguns lectors ja m’han comentat que aquests temes els fan especial gràcia no me’n sé estar de fer-hi referència. Es tractava, concretament, de Montblanch. Boletín de cultura e información local. Això és una revista mensual que sortia a la dècada dels cinquanta (1950-1962, per ser més exactes) tot informant de notícies bàsicament de la Vila Ducal, però també del conjunt de la Conca. S’hi afegien, a més, poemes i reflexions des de l’autocensura —per si de cas— i cròniques barcelonines de montblanquins que residien a la Ciutat Comtal.

Resulta molt curiós llegir les notícies de l’època, en bona part costumistes i amb l’estil literari propi del moment. Alguns dels seus articles seria bo de recuperar per veure’n l’evolució al llarg de les dècades. Els principals titulars que havien aparegut a Montblanch els va recollir any per any El Foradot fa relativament pocs números. Al parlar-ne penso en les cafeteries de meitat de segle. Es devien servir terrossos de sucre amb el cafè? O ja eren sobrets com els d’avui? Quan començà el canvi? I per què? Haurem de preguntar-ho... clar, posats a triar, vostès què prefereixen? Terrossos o sobres (de sucre)? Jo evitaré pronunciar-me per no influir en la resposta, però tots sabem que era indefugible acabar esmentant el sucre en aquestes línies, per compensar la salaó televisiva del cap de setmana passat, amb en Francesc Xavier de Temps de Silenci com a protagonista.

Parlava de la revista montblanquina dels cinquanta. Aquest seria un exemple —segur que alguns ho recordareu— d’aquesta primera fornada de premsa local i de vocació comarcal que va anar sorgint després de la postguerra. Com el cas del Boletín, n’hi ha d’altres del mateix període i amb una funció homòloga en diferents poblacions del Camp de Tarragona que se sumaven als diversos fulls parroquials existents.

Com passen sovint, aquests projectes tenen uns anys d’embranzida i expansió i altres moments de menys viabilitat. En tot cas, la necessitat d’explicar allò més proper i de fer evident els esdeveniments de proximitat va fer que més endavant, i després d’un parèntesi notable, s’impulsessin noves eines. Algunes biografies personals mostren aquest mateix pas. A Montblanc L’Espitllera, per exemple. I les publicacions de l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Solivella i d’altres poblacions de la Conca en les què les publicacions han anat desenvolupant aquesta funció sociocultural i d’informació que agraïm sempre els historiadors, perquè ens faciliten molt la recerca del passat.

I d’aquí a l’actual situació de la premsa comarcal i de les diferents revistes que amb esforç i il·lusió són presents ara mateix. Per sort ha plogut molt des dels anys cinquanta (sobretot, als mesos de maig, com diu la dita). Els mitjans de comunicació escrits, com el país en el seu conjunt, ja és tot un altre. Però ens queden papers passat com els descrits per poder recordar com eren altres temps. Tic-tac tic-tac.