Normalment, un servidor de vostès acostuma a creure’s que és un optimista ben informat, és a dir, un pessimista i, per combatre de vegades aquest sentiment que et fa veure les coses entre negres i temoroses, aquest servidor té una mena de crit de guerra, entre cometes, que no és altre que el de repetir sovint “alegria”; i és clar, al final pel que veig en els meus particulars esdeveniments que se’n van i m’arriben, penso que potser sí que espanto la mala sort després d’haver-me passat tants anys dient això d’“alegria, alegria”, ja que aconsegueixo que els dies vagin passant, sense gaires alegries, valgui la redundància, però també sense desgràcies dignes de menció. Per tant, tenen també raó tots aquells que fan una crida a viure la vida amb un esperit positiu, ja que estic ben convençut que la positivitat atreu positivitat i, en canvi, la negativitat ens portarà a les nostres vides, doncs, potser més coses negatives que de l’altra manera. I és que per ventura no heu notat com xuclen l’energia aquelles companyies, volgudes o no, amb una actitud negativa davant la vida? Realment, un, després de restar al costat d’una persona negativa, decididament marxa molt més cansat i de més mal humor que no pas quan ha pogut gaudir de la companyia d’una persona amb una caràcter afable i alegre. Això sí, cal vigilar la frontera perquè molts confonen l’alegria amb la bogeria.