El model d’escola catalana és un model d’èxit. Ho sabem pels resultats que ha tingut al llarg dels seus anys d’implantació, és una eina integradora i que facilita i enforteix la cohesió social.

Els estats disposen de mecanismes per protegir, defensar i promoure la llengua que volen que sigui la de l’estat i la de la gent, compten amb lleis, decrets, simbologia, prestigi... El fet que en un país com a Catalunya, que encara no disposa d’estat i, per tant, que no disposa de les mateixes eines, pugui desenvolupar-se un model d’immersió lingüística és un requisit bàsic per assegurar la pervivència de la llengua pròpia i de la cohesió social. Durant aquest temps ha ajudat a formar persones perfectament competents en dues o més llengües, i això ha estat gràcies al fet que la llengua vehicular de les escoles i els instituts de Catalunya ha estat el català. Gràcies al fet que per a les classes, els llibres, els exercicis, els exàmens i els documents administratius s’ha utilitzat el català, hem pogut aconseguir que tots els/les alumnes de Catalunya comprenguin aquesta llengua i en la major part dels casos en fossin competents. Amb aquest model, com tots sabem, el castellà s’ha après sense cap problema, fins i tot, a vegades millor que el català, i tots els estudiants han acabat l’ensenyament coneixent els dos idiomes.

Perquè els/les alumnes provenen de famílies, països, realitats socials i entorns diferents, cal una manera per acompanyar-los a tots i donar-los les mateixes oportunitats, fer-ho a través del català és una de les millors opcions, ja que per un país de tots, cal escola en català.

La llei Wert ataca aquest model d’escola catalana, que no és només una eina per respectar i assegurar l’aprenentatge del català, sinó que va molt més enllà, és un sistema que ajuda a fer sentir-se del país la gent que hi viu, vinguin d’on vinguin. Perquè no els separem en línies especials, sinó que els incloem, els oferim la llengua pròpia del país i l’oportunitat d’aprendre’n més, els incorporem al nostre equip, a la nostra col·lectivitat. A Catalunya no separem els nens i les nenes per qüestions lingüístiques, els ajudem a formar-se plegats, amb intercanvi, amb riquesa. La cohesió social d’un país és una qüestió clau, bàsica, indispensable per assegurar la convivència d’avui i del futur. Compartir uns valors, uns referents i expressar-se mitjançant una llengua comuna que no pot ser sinó la llengua del país, la pròpia, la catalana.

El suport a la immersió lingüística no és només crucial per a la societat d’avui, és imprescindible per la societat de demà.

Demà dissabte 14 de juny, a les 18 h tindrà lloc una gran concentració de mestres, mares i pares, nenes i nens, i moltes persones conscients de la situació lingüística a l’educació i a la societat, persones conscients també de la importància de la cohesió social, dels valors i de la qualitat de l’escola catalana. Una cinquantena d’autobusos s’han preparat per anar-hi, cotxes, trens... tothom té un transport a mà per arribar-hi.

Recordeu que en Wert va dir que s’havia d’espanyolitzar els nens catalans. Tota una declaració d’intencions. Hem de tenir present que, si fem la feina ben feta, d’aquí a poc temps podrem disposar d’un estat que, com sabem, ens donarà les eines que poden garantir la qualitat de l’ensenyament i de l’escola catalana. Mentrestant, no podem permetre que ens enfonsin la nostra escola. Cal frenar la llei Wert. Cal mobilitzar-se ara!

Apuntem-ho a l’agenda, anem a posar benzina, comprem ara el bitllet de bus o de tren, demà a les 18 h serem a Barcelona, a Pg. Sant Joan amb Gran Via de les Corts Catalanes, on també hi tindrà lloc una cercavila i desfilades de caps grossos. Les 43 entitats educatives, cíviques i culturals de tot l’àmbit català que formen Som Escola fan pinya a favor de la llengua, tu també n’has de fer, tu també hi has de ser! Per un país de tots, l’escola en català!