No se pas si vostès ho hauran notat o no, però a mi em sembla que tot està corrent darrerament més del compte i, de fet, no és la primera vegada que sento dir a més d’un que el que abans passava en deu anys ara passa en un any. D’altres, que potser deuen estar més alarmats que jo pel fenomen, diuen no en deu anys, potser en més passava abans, el que ara passa en un any. I un gran exemple de tot plegat el tenim en el tema de les passades eleccions europees, que sort que no eren importants, ja que, abans i parlant francament, no deixaven de ser un tràmit per assignar uns escons milionaris per cinc anys, ja que han portat un trasbals tan important a la classe política, especialment, a l’espanyola, que se’n sentirà a parlar en els futurs llibres d’història. De fet, passades aquestes eleccions, només ha faltat que dimitís l’apuntador, ja que, fins i tot, el rei va acabar dimitint i un home d’Estat com Rubalcaba diu que se’n torna a la universitat, sense que, de moment, tinguem cap mena de pista de si anirà a parar també al Consell d’Estat o a alguna empresa elèctrica o de telecomunicacions. Per no parlar també del nostre procés català, ja que els catalans ens hem mogut més en quatre anys, que en més de 296 anys d’història anteriors, fins al punt que més d’un els té per corbata, no fos cas que perdés el botí que, de forma continuada, cau des de «las provincias del este peninsular». En fi, tot gira i gira ràpid.