Decididament, hi ha sentències judicials que, de vegades, amb tots els respectes deguts a la justícia, costen de comprendre i la que hem conegut aquesta setmana en relació amb l’assetjament al Parlament de Catalunya deixa i ha deixat a més d’un perplex.

Cal dir per endavant que a un li pot agradar o no la majoria o la composició parlamentària d’un moment històric determinat; pot posar en qüestió, fins i tot, el sistema actual o el modus operandi d’un Parlament o sistema polític, però això d’assaltar el que de moment tenim i que és la representació de la sobirania popular a través dels diputats que ens representen després d’unes eleccions, no deixant-los exercir la seva feina, fins al punt que tot un president ha d’anar al Parlament amb helicòpter per no prendre mal, doncs, la veritat és que deixa molt malament els qui ho fan, la imatge del nostre país i, després, el tribunal que dicta la sentència, com dient que aquí no ha passat i que és clar, si no muntaven el pollo, el sentit de la manifestació hauria passat més aviat desapercebut.

Francament, hi ha coses que no quadren i això mateix diria si els fets haguessin passat a les Corts de Madrid o al Parlament eslovac. Certes coses no es poden permetre, ja que defineixen i diferencien les societats civilitzades i les no civilitzades. Les protestes són legítimes, però hi ha maneres i maneres i hi ha sentències i sentències.