Va ser també un 18 de juliol el que va marcar per sempre els nostres avis, el que va enterrar tants somnis, el que va posar fi a il·lusions col·lectives. Aviat farà vuitanta anys d’aquell divuit de juliol del 1936, quan començaren a esborrar-se els somriures primerencs. I vingué la Guerra, la repressió, l’exili i quaranta anys de franquisme. Però n’hi ha que no varen rendir-se, i mantingueren la flama encesa d’una llibertat somniada.

Amb el record en ment de derrotes de segles passats, avui estem transformant la història, tot escrivint un futur d’esperança. Som deutors de tots aquells que ens han precedit. Per això aquest cap de setmana som a la Conca de Barberà, per això milers de joves ens apleguem com cada estiu a l’Acampada Jove, des d’ahir dijous fins aquest diumenge. Si és la primera vegada que veniu, heu de saber que aquest és un territori meravellós, de gent ferma i convençuda, i que l’Acampada és l’espai ideal per passar uns dies inoblidables.

Perquè aquests són dies de concerts, nits de bona música, de matins ressacosos i de tardes a la gespa, a l’ombra de les imponents muralles, que ens fan reviure moments memorables. Són dies de companyonia, de guitarra i dolçaina. De xerrades i formació. Dies de saber que en cada una de les infinites tendes de campanya que tenim a tocar, hi ha gent amb qui compartim valors, inquietuds i idees, sigui quina sigui la llengua que parlen amb els seus pares i hagin nascut on hagin nascut, perquè l’important és el futur que volem construir.

I ells, i elles, no només són del Camp de Tarragona, de Barcelona, de terres gironines o de les comarques de Ponent. La nostra realitat va més enllà d’aquestes demarcacions, i és que a Montblanc, avui, hi tenim també valencians de la Valldigna, catalans de la Franja i joves actius de les Illes o del nord de l’Albera. Nosaltres som també Alacant i l’Alguer, Mequinensa i Valldemossa, Ciutadella i Ceret. Sabem que cada territori té les seves característiques i també els seus ritmes polítics, però no renunciem, ans el contrari, a un imaginari col·lectiu i a un demà conjunt.

Aquests són dies de festa, però també de lluita. Per això, portem l’estelada. Som a l’Acampada Jove perquè les generacions més joves no podem abdicar del nostre deure amb el present, perquè volem contribuir a millorar la societat, per tal que no existeixin discriminacions i perquè homes i dones convisquin en igualtat. Aquest cap de setmana som aquí per caminar cap a un món més just, solidari i sostenible amb el medi ambient. Sabem, a més, que aquests són temps difícils, que els estralls de la crisi econòmica es fan notar i posen de relleu que el sistema falla, perquè hi ha gent que ho passa malament, i perquè allò lògic és que l’economia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés.

 Per això nosaltres, el jovent dels Països Catalans volem ser partícips d’allò que ha de venir, i volem responsabilitzar-nos del camí a recórrer. I això ho aprenem aquests dies aquí, i a la Via Catalana, i al proper Onze de Setembre i a les mobilitzacions que caldrà convocar els propers mesos. Per això ens hem marcat unes fites que volem assolir, perquè ens estimem la llengua catalana, la cultura i les tradicions i perquè volem tenir un estat a favor nostre.

Ens apropem a l’horitzó quan treballem a l’institut o quan despertem la consciència crítica a les facultats. Quan ens organitzem, quan ens manifestem o quan formem part d’alguna associació. Sabem què vol dir la paraula compromís perquè ho hem après al cau, a l’esplai o a l’escola. Així, caldrà que a partir de dilluns ens comprometem, amb la mirada posada al 9 de novembre. Perquè els joves també volem decidir. D’una banda perquè hi tenim dret, i de l’altra, senzillament, perquè ho volem.

I qui ens impedirà votar? Nosaltres som l’èpica del present i els herois del demà, aquells que ho farem possible només pel fet que ho volem possible. Perquè ens hi esforcem, i perquè sabem que la independència és un futur d’esperança.
Ara, nosaltres som la història.