Era l’any 1964, en ple franquisme, quan des de la recent creada Edicions 62 es va publicar Els altres catalans de l’escriptor Paco Candel. Dos anys abans, el 1962, l’editorial s’havia estrenat amb l’assaig Nosaltres, els valencians, de l’intel·lectual de Sueca Joan Fuster. Aquestes han estat i continuen sent dues obres de referència de la cultura i de la societat catalana.

El promotor del projecte d’Edicions 62 va ser el que més tard seria nomenat conseller de Cultura de la Generalitat, en Max Cahner. La transcendència d’aquest projecte començà ja en els seus inicis, sota la dictadura franquista i amb totes les dificultats que això va comportar. La voluntat sòlida de Cahner va fer possible desenvolupar una editorial per publicar en llengua catalana i per començar a editar la necessària Gran Enciclopèdia Catalana. Aquesta setmana, el 14 d’octubre passat justament va fer un any del decés de Cahner, d’aquesta eminent figura del món editorial i cultural del país.

El primer llibre que va publicar Edicions 62 fou, com hem dit, Nosaltres, els valencians. Un assaig complet, d’obligada lectura per a tothom qui estigui interessat en les arrels, però també en el present, que vulgui entendre el perquè de moltes situacions actuals sobretot al País Valencià. El llibre tracta qüestions d’història, d’identitat col·lectiva, de llengua, de sociologia i en definitiva de marc comú dels Països Catalans. Els altres catalans de Paco Candel és un assaig sobre els processos d’acollida, d’integració, de cohesió de les persones que van arribar a Catalunya des de diversos punts de l’estat, tant els que ho feren als anys vint i trenta com els que van venir durant la postguerra, des dels anys quaranta fins als seixanta. Una obra on, entre moltes temàtiques que s’hi tracten, Candel destaca el paper de la llengua catalana com una de les millors maneres per formar part de la societat d’acollida.

La llengua catalana es pot considerar una via que facilita més oportunitats laborals, permet ampliar el cercle social i d’amistats, crea empatia i també dóna la possibilitat d’accedir a un món cultural i literari en llengua catalana. Des dels anys vuitanta fins a l’actualitat hauríem de sumar-hi la importància del paper que han jugat la immersió lingüística a les escoles, els mitjans de comunicació en llengua catalana i tots els programes propis que s’han pogut desenvolupar per acompanyar en els processos d’acollida.

Es diu que el ric i variat associacionisme català ha estat també un moviment clau per part dels nouvinguts d’entrar en contacte, conèixer i integrar-se a la cultura catalana, als marcs de referència catalans, d’aprendre la llengua, de trobar suport i un context social favorable i de compartir valors i objectius. Des de les colles castelleres, de gegants i diables, de balls de bastons i sardanes, cultura popular i tradicional, corals, esplais i escoltes, fins a associacions de veïns, clubs esportius i de lleure i totes aquelles entitats culturals i lúdiques. S’han publicat estudis que demostren el molt bon nivell de recepció, d’acompanyament i d’integració dels nouvinguts que formen part de l’associacionisme català, ells, en paraules de Candel poden ser al principi uns altres catalans, per passar, segurament, a identificar-se com a directament catalans.

Les disciplines de la transnacionalitat han estudiat aquests fenòmens en els contextos d’immigració, qüestions com el jo, el tu i el nosaltres, la identitat i l’alteritat. Autors com Spivak, Bhabha i Said, per exemple, han treballat sobre aquestes i d’altres qüestions. Encara que gairebé sempre centrant-se en d’altres contextos, en els processos de descolonització i post colonialisme. La nostra realitat a Catalunya és diferent, però segurament és útil saber que hi ha estudis que tracten qüestions similars.

De fet, en l’actualitat, a Catalunya es parlen més de dues-centes llengües, i és en aquest context que la llengua catalana és la que ha de fer de pont, ser l’eix lingüístic vertebrador de la societat, la llengua comuna i de cohesió social, la llengua de les oportunitats, la llengua que fa que tots siguem iguals, la llengua que integra i que acull. La llengua de tots.

Al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, aquestes setmanes es pot visitar de franc una exposició commemorativa dels cinquanta anys de la publicació d’Els altres catalans. Totalment recomanable!