A veure, senyores i senyors, què ens hem tornat tots plegats una mica bojos? És clar que hi ha una cosa que els poders de l’Estat no entenen o no volen pas entendre o bé fan veure que no entenen, i és que el nostre procés, el procés d’alliberament nacional que estem vivint, ja que no ens han deixat fer el procés del dret a decidir, no ve pas de la voluntat del govern de torn, sinó que ve de la societat civil; o, més concretament, el procés pel dret a decidir venia de la societat civil i, ara, aquesta vol marcar les pautes i els temps del procés d’alliberament nacional a través d’unes eleccions plebiscitàries. No, fins aquí podíem arribar. No crec que hagi de ser una persona de la societat civil, per molt representativa que sigui, la que hagi de decidir quan i com es voten unes eleccions tan transcendentals i perilloses, en certa forma, pensant en les possibles reaccions de l’Estat central. No, ha de ser senzillament el president de la Generalitat el qui marqui els temps de com i quan li convenen al país que ell governa unes eleccions, per molt plebiscitàries que aquestes vulguin ser. No pot ser que des del carrer una persona ocupi tota el poder que pot tenir una reunió de govern i una decisió que correspon al president de la Generalitat. És clar que haurem d’anar a unes plebiscitàries, però no amb un dia i una hora decidit per una persona enmig d’un míting. Al president, el que és del president.