El Consell del Cent va ser una institució de govern de la ciutat de Barcelona des del segle XIII fins al segle XVIII. El seu nom esdevé del nombre dels seus membres.

El Consell de Cent tingué molta importància en moltes en actuacions notòries durant cinc segles. A ressaltar la de l’any 1464, quan va proclamar comte de Barcelona a Pere el Conestable de Portugal, o la negativa del Consell d’acceptar la concessió feta pel rei Martí l’Humà quan va atorgar el privilegi reial a la fundació de l’Estudi General de Medicina i Arts, amb les mateixes prerrogatives que Montpeller, o quan va crear la Universitat de Barcelona, l’any 1450. I a Catalunya i Barcelona, fins els últims moments de la seva existència, l’any 1714.

Fins i tot el Consell de Cent acabà per disposar d’atribucions militars per a la defensa de Catalunya i de Barcelona, capitanejant la Coronela en el paper de la resistència contra els atacs borbònics de 1713 i en la defensa de la ciutat fins l’11 de setembre de 1714.

En els orígens de la ciutat, el govern local era administrat per un veguer i un batlle, els quals representaven el poder reial o senyorial, amb jurisdicció i facultats impositives per poder mantenir la pau i l’ordre. Aquests càrrecs presidien les assemblees de veïns, que a la vegada eren assessorades per ells.

Per concessió reial, durant el segle XII es va crear un consell restringit format pels veïns més rellevants (prohoms o consellers), que s’encarregaven d’assessorar els magistrats responsables del govern municipal (cònsols, paers, jurats, consellers).

No obstant, la importància del Consell de Cent esdevé dels temps de Jaume I, quan va crear l’any 1249 l’estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de quatre magistrats (paers), de renovació anual i amb l’ajut de consellers assessors que col·laboraven amb els oficials reials el batlle i el veguer. Del 1249 al 1257, el privilegi d’autogovern concedit per Jaume I fou un consell format sempre per de quatre paers.

Pere el Cerimoniós, el del Punyalet, Pere III de Catalunya-Aragó, Pere Terç (1336-1387), van donar permís al Consell de Cent per utilitzar el senyal reial.

El nombre de consellers que formà el Consell de Cent durant la seva dilatada missió de govern foren la quantitat de 456 consellers.¹

El primer conseller en cap, l’any 1257, fou Ponç d’Alest, i el darrer va ser Rafael Casanova, el 1713-1714.

I així durà tot el dilatat temps de vigència el Consell de Cent, fins a arribar al 30 de novembre de 1713, dia de Sant Andreu, que segons el costum s’elegiren els últims consellers d’aquell període històric.

S’aixecà la següent acta (2) :

“Dia 30. [novembre; dijous] ... Este dia. com es de costumbre, y en virtud de Privilegio de esta Excelentissima Ciudad, se hizo solemne Extraccion de los Excelentissimos Señores Consellers, para el govierno de el año presente, y sortearon a los Señores D. Rafael Casanova, D. Salvador Feliu de la Peña, D. Raymundo Sans, D. Francisco Antonio Vidal, D. Ioseph Llaurador, y D. Geronymo Ferrer, hallandose todos seguiendo la justa Causa del Rey nuestro Señor, y la gloriosa Resolucion de este Principado, asseguran en su acertada conducta el mas feliz exito, y cabal desempeño de est:a Excelentissima Ciudad.”

Conseller en cap: Rafael Casanova i Comes (ciutadà honrat de Barcelona; jurista)

Conseller segon: Salvador Feliu de la Penya (mercader)

Conseller tercer: Ramon Sans (jurista)

Conseller quart: Francesc Anton Vidal (mercader)

Conseller cinquè: Josep Llaurador (notari)

Conseller sisè: Jeroni Ferrer (guanter).²

En temps de Ferran II, el poder executiu dels consellers es distribuïa de la manera següent: el conseller en cap i el conseller segon eren elegits pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes, i el cinquè, pels menestrals.

El Consell de Cent,³ durant la guerra de Successió es posicionà en favor de l’aspirant i la causa austriacista, aportant fins i tot força militar pròpia. Aleshores la Diputació del General de Catalunya va ser abolida pel Mariscal James Fitz-James Stuart,⁴ primer duc de Berwick, el 15 de setembre de 1714, i es va nomenar acte seguit una junta d’administradors.

1. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona són presents les llistes dels consellers, on figuren els noms de cada un d’ells i que no aportem per no fer massa folgada la nostra aportació.

2. Fonts: Rafael Figueró i Jolis (1669-1751).

3. Barcelona li ha dedicat al Consell de Cent un important carrer al centre de la ciutat.

4. Recordar aquest nom? No fou un duc d’Alba, a més del de Berwick?