El manlleu francès mise en abyme designa el recurs de situar un element dins d’un altre de similar, com ara un reflex dins d’un reflex, una història dins d’una altra història o una imatge inserida en una altra imatge.

En la il·lustració, el personatge es fa una selfie mentre llueix peces de roba i complements que reprodueixen versions en miniatura d’ella mateixa —una espiral d’autorepresentació narcisista sense fi. El telèfon mòbil pren aquí el lloc simbòlic de la superfície de l’aigua on Narcís, segons el mite, va quedar captivat per la seva pròpia imatge.

Un perill d’aquesta repetició autoreferencial rau en quedar atrapat en una forma d’identitat immadura, pròxima al narcisisme primari descrit per Freud: un estat on tota la libido es dirigeix cap a un mateix, provocant una desconnexió emocional amb l’exterior. Paradoxalment, això succeeix en un món digital aparentment hiperconnectat.

Quan la identitat es construeix únicament en la repetició de si mateixa, s’apaguen la mirada, el diàleg i l’alteritat en un hedonisme digital que alimenta la il·lusió d’un jo autosuficient i desitjable, però estèril i esgotat.