En aquesta imatge veiem el llibre Leaves of Grass (Fulles d’herba), publicat per primera vegada el 1855 per Walt Whitman, autor nord-americà considerat un dels grans pioners de la poesia moderna en llengua anglesa. La sentència que hi apareix, i que el poeta va pronunciar en presentar la seva obra, diu: «Qui toca això, toca un home». La metàfora del llibre encarnat ja està servida.

En realitat, es tracta d’una col·lecció de poemes que Whitman va anar ampliant i revisant fins a la seva mort, el 1892, intensificant encara més el vincle entre llibre, vida i cos. En aquesta obra, Whitman canta a la dignitat de cada persona, a la bellesa del cos i a la unitat entre ànima i carn.

Els llibres són persones. I els lectors, caníbals que s’alimenten de llibres, però també salvavides que, amb el seu gest, revifen un llibre únic —com cadascun d’ells.

Tenint en compte que tots els escriptors han estat abans, sobretot, lectors, escriure i llegir són dues formes de donar vida i devorar-la alhora: una trobada silenciosa entre cossos de paraules que mai no moren del tot mentre algú decideixi, un cop més, tocar-los.