El dilluns 8 de setembre, amb la qüestió de confiança al govern centrista de François Bayrou, ha obert previsiblement un nou dilema parlamentari a França. Tot just fa quinze dies, abans de saber-se’n el resultat, i abans també de les mobilitzacions programades per al dimecres 10 de setembre, escrivia aquest article:

Les Terres de l’Ebre són l’escenari escollit per part del govern català per tal de fer balanç del primer any del nou executiu presidit per Salvador Illa -que fa dotze mesos va iniciar-se al Monestir de Poblet- i encarar les prioritats legislatives i l’acció de govern dels propers mesos. A Madrid, després d’un estiu marcat pels incendis al nord-oest peninsular, Pedro Sánchez comença el nou curs polític amb diverses carpetes obertes -com l’oficialitat del català a Europa i el nou model de finançament- per bé que, en principi, compta amb l’estabilitat parlamentària dels mateixos socis que van fer possible la seva investidura.

És a França on la rentrée viurà una intensitat política més trepidant. Si fa uns dies, en aquestes mateixes pàgines, detallava alguns dels grans reptes que Emmanuel Macron tenia damunt de la taula per als dos propers anys de legislatura -el nou estatus de Còrsega, les negociacions amb l’independentisme de Nova Caledònia o el seu propi procés successori-, el focus polític ha tornat a situar-se al curt termini. Per tirar endavant la seva proposta pressupostària -amb una forta retallada i la supressió de dos dies festius-, el primer ministre centrista, François Bayrou, ha marcat el 8 de setembre per a sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Tenint en compte les declaracions públiques dels seus adversaris polítics, la votació farà caure el govern Bayrou i tornarà la pilota a la teulada a l’Elisi, que haurà d’escollir entre buscar un nou inquilí pel palau de Matignon o dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar unes noves eleccions parlamentàries anticipades, de resultat incert. Recordem que els sufragis de les darreres legislatives -també anticipades-, les del juny i juliol de 2024, van conformar tres terços antagònics de difícil suma, entre el conglomerat d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i un tercer bloc on podríem incloure-hi macronistes, conservadors i regionalistes.

Tot i les dificultats evidents de qualsevol dels escenaris futurs -el 10 de setembre, a més, hi ha convocada una jornada de mobilització general que recorda la dels Armilles Grogues-, no sembla que els afers domèstics del parlamentarisme francès afectin la capacitat presidencial per marcar l’agenda internacional. A més dels compromisos i reunions amb la presidenta moldava i el canceller alemany d’aquests dies, a l’octubre Macron també té previst visitar Andorra, l’estat pirinenc del qual és copríncep. En aquest context, i més a prop de Barcelona que de París, aquesta rentrée també genera expectació a Perpinyà. A la capital rossellonesa caldrà seguir l’evolució de la consellera departamental Annabelle Brunet, nova regidora municipal, que des del catalanisme ha presentat una plataforma electoral àmplia -Primavera- per tal d’obtenir, el 2026, la batllia de la ciutat del Castellet.

Així, aquest setembre, els titulars periodístics europeus tindran la mirada fixada a tot allò que passi al nord de l’Albera.