Tornarem

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Uns mesos enrere, parlant del Tricentenari de 1714-2014, escrivia al voltant de la importància de la divulgació històrica. M’hi referia perquè és vital que tot allò en què la ciència avança es pugui anar transmetent i exposant al conjunt de la societat. Així, és necessari que la recerca i les investigacions, i sobretot les conclusions que s’extreuen dels estudis, puguin arribar als amplis sectors socials que tenen interessos en allò que podríem dir-ne “el coneixement del passat”.   

Per fer realitat aquesta transmissió de sabers novedosos al voltant d’allò que ens ha precedit, tanmateix, ens és necessari –per no dir imprescindible– disposar d’instruments que ens permetin enllaçar els diferents àmbits. A Catalunya, són diverses les eines que ens faciliten aquests ponts i que ens ajuden a divulgar unes investigacions històriques que sovint no tenen una translació als amants del món cultural.

En aquesta vocació divulgadora tan necessària, i sovint menystinguda, hi trobem un ampli ventall de possibilitats. En formarien part les diferents tipologies de jornades que ofereixen al turisme familiar vivències d’altres èpoques, endinsant-los en el fer d’èpoques remotes. En serien també exemple les  propostes específiques que trobem arreu del territori en ciutats i pobles on es pot vincular el paisatge, l’art i la gastronomia amb la història local d’aquell territori. Ho és, també, en un altre àmbit, la publicació periòdica en forma de revista, de llenguatge fresc i amè, que a través dels quioscs arriba a un perfil molt interessant de lectors. Podríem parlar, també, del paper de digitals com el present. Cal fer esment, sens dubte, del món audiovisual.

En aquest sentit, dins del conjunt de productes audiovisuals que ajuden a divulgar la història d’una manera directa i molt àmplia, els produïts per televisió –visualitzats en els seus múltiples suports– tenen una importància cabdal-. I és aquí on cal celebrar la bona feina feta per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) –antiga Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)– en l’impuls i el desenvolupament de productes atractius de gran consum que permeten conèixer des d’un punt de vista genèric el nostre passat.

Més enllà dels programes directament històrics de la programació setmanal de TV3 i del Canal33, amb algunes variacions al llarg d’aquests darrers anys, crec que el paper de les minisèries de dos capítols que s’han anat elaborant aquestes darreres dècades és cabdal per a l’imaginari col·lectiu.

Amb aquestes minisèries (segur que ara mateix tots en tenim alguna en ment) no es tracta tant d’oferir als teleespectadors un tractat d’història medieval, moderna o contemporània, ni tampoc de fer-los passar un examen sobre coneixements del període, sinó de donar la possibilitat a aquells que tenen inquietuds o curiositat de poder introduir-se a través d’un guió –sovint de ficció– en un altre marc històric.

Així, els historiadors no hem de veure aquell producte televisiu com allò que no és –no és un article acadèmic, ni un volum de referència que hagi d’assentar càtedra, ni tan sols una classe magistral– sinó que l’hem de copsar –si volem, és clar!– com una oportunitat de difusió, com una entrada potencial, com una porta oberta.

Ara, això sí, els historiadors tenim el dret, i segurament l’obligació, de desitjar que el rigor hi sigui, que el guió estigui treballat, que les escenes siguin versemblants i que els personatges siguin creïbles. Les històries personals que s’hi expliquin, al cap i a la fi, poden ser fruit de la coincidència o de la imaginació, però el context ha de ser l’adequat, s’hi ha de situar els elements principals i ha de tenir coherència interna. Elements, aquests, que sovint trobem a faltar en els productes suposadament d’ambientació històrica que s’ideen des de la capital de l’estat.

En paral·lel, en termes generals –també hi ha excepcions– les mini sèries històriques de TV3 compleixen aquests requisits i, a més, el share ens mostra que tenen una bona recepció per part de la ciutadania. Des d’aquí, i aprofitant aquestes línies, us recomano Tornarem, que van reemetre fa unes setmanes i que podeu recuperar pel 3alacarta.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres