A la imatge hi veiem dues paletes de pintor disposades a la manera del símbol xinès del yin i el yang.

Per al pintor, la paleta és gairebé una extensió de la mà; els colors, un camp de forces on l’artista negocia i dialoga.

La paleta yin, encara verge, és obra del mestre ebenista i artista Òscar Oller, establert a Montblanc. Està feta amb fusta de pi Oregó, un arbre americà molt apreciat per la seva qualitat: creix recte, sense nusos, i és reconegut per la seva noblesa. Al forat destinat al polze ja hi bateguen, en desordre, una munió de colors impacients per entrar en acció. Aquesta paleta simbolitza el yin: el silenci, la receptivitat, la calma prèvia a l’acció.

La paleta yang, que ha servit de model per a la yin, pertany a l’amiga i mestra de pinzell i d’ànima Xus Cartes, i és al seu torn còpia de la paleta “Goya” del seu mestre Jesús Marquina, deixeble directe de Julio Romero de Torres i Joaquín Sorolla. Aquesta peça, feta de fusta de riu —probablement de til·ler—, presenta al llarg del seu contorn un crostó de restes de pintura, amb colors diversos ordenats de manera seqüencial. La superfície central, de color indeterminat, és testimoni de la barreja constant de pigments, de la vida que hi ha passat per damunt. Tota ella parla de l’acció, de l’experiència, de la memòria i de l’alè creatiu. I, com en espera, el forat del polze roman buit, en blanc, expectant.

La paleta yin encarna el potencial latent: la disponibilitat per acollir el color, la calma indispensable per rebre la inspiració.

La paleta yang conserva la memòria de l’experiència i de la creació.

I tanmateix, totes dues guarden l’essència del seu contrari.

Aquestes paletes evoquen la dualitat que habita en tota obra d’art: la quietud i l’impuls, la contemplació i l’expressió, l’entropia i l’ordre, el buit i la matèria, la superfície en blanc i el color.

Una metàfora poderosa de la tensió creativa —i de la vida mateixa.

Gràcies, Òscar i Xus, per equilibrar amb les vostres mans aquest diàleg creatiu!