Les dramàtiques imatges de la quotidianitat de Rwanda que mostra la cooperant M. Teresa Baiges (Montbrió del Camp, 1949), encara amb els estralls bèl·lics ben presents, colpeixen els assistents, per bé que la infermera destaca també els avenços assolits aquests darrers anys gràcies als projectes solidaris, pel que fa als àmbits educatius i mèdics, en els quals incideix de manera especial, com en la potabilització d’aigua.

És divendres 3 d’octubre a les 19h del vespre i la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus acull l’acte de lliurament del Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, en la seva quaranta-unena edició. Més de quatre dècades de compromís social amb mirada internacional i vocació de proximitat que actualment compta amb un Comitè de Concessió format per -en ordre alfabètic de cognom- Mariona Andreu Domingo, Isabel Baixeras Delclòs, Josep Maria Balañà Cabrito, Joan Ballester Grau, Carme Batalla Calderon, Pepe Beúnza Vázquez, Josep Cruset Vallverdú, Mercè Folch Fontana, Ricard Foraster Adserà, Agustí Llauradó Fortuny, Francesc Marco-Palau, Montserrat Massana del Castillo, Anabel Martínez Serrano, Maria Morillo Berengeno, Ignasi Olivé Costas, Martí Olivella Solé, Empar Pont Albert, Jaume Vich Callejo, a més dels premiats de les darreres dues edicions, això és, Nadia Ghulam Dastgir, FAZ3a i l’Associació Quilòmetre Zero.

De la mateixa manera que en el cas de Rwanda- el país de l’Àfrica central víctima de les malaurades atrocitats dels anys noranta- en el qual Baiges focalitzava la seva atenció a millorar la salut dels infants i els joves de famílies amb escassos recursos, la sessió del Centre de Lectura de Reus va fixar l’atenció també en els desajustos actuals de Guatemala, reconeixent la tasca que desenvolupa l’advocat Ramón Cadena Ràmila, director de la Comissió Internacional de Juristes per Centre Amèrica i defensor dels Drets Humans.

Actualment de nou al país que va ser el cor de la civilització maia, Ramón Cadena -amb una forta relació amb Vallbona de les Monges- no va poder assistir presencialment a l’acte de lliurament dels guardons, però va enviar un emotiu escrit que es va llegir íntegrament a l’antic casal dels marquesos de Tamarit, i en el qual Cadena feia un clam a favor de la independència judicial a Mesomèrica. La retransmissió en directe via streaming de l’esdeveniment va permetre que des del Cinturó de Foc del Pacífic poguessin seguir les diferents intervencions que van tenir lloc a la capital del Baix Camp.

És així com aquell vespre d’octubre, amb la conducció de l’activista social Martí Olivella, pioner del moviment de la lluita noviolenta, i d’Empar Pont -la primera presidenta del Centre de Lectura de Reus-, els ideals, els projectes i les esperances plasmades pel cubista montblanquí Maties Palau Ferré en el seu icònic dibuix -negre sobre blanc, amb dues figures humanes i un colom de la pau- van submergir-se de nou en la realitat d’un món que els guardonats d’enguany i de les quaranta edicions anteriors voldrien transformar a partir dels propòsits i les il·lusions d’aquells que treballen per la justícia social i la fraternitat. De Guatemala a Rwanda, amb epicentre a Reus.