Si l’estiu passat teníem clar que l’11 de setembre ompliríem la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes amb la mobilització més espectacular de la història d’aquest país –juntament amb la Via Catalana– enguany tenim una cita a la Meridiana per fer arribar el missatge a favor de la independència a tots els racons de les nostres poblacions.  

Un missatge, el del nou Estat, que haurem de ratificar a les urnes, com ja vam fer el 9 de novembre, amb una altra mostra de civisme democràtic, participació i il·lusió sense precedents europeus.
Ara fa un any escrivia aquests paràgrafs parlant de l’Acampada Jove. Idees en ment i pensaments en veu alta que avui, dotze mesos després, continuen plenament vigents, i que amb les actualitzacions oportunes he volgut recuperar.
Deia, doncs, que... amb el record en ment de derrotes de segles passats, avui estem transformant la història, tot escrivint un futur d’esperança. Som deutors de tots aquells que ens han precedit. Per això aquest cap de setmana som a la Conca de Barberà, per això milers de joves ens apleguem com cada estiu a l’Acampada Jove, des d’ahir dijous fins aquest diumenge. Si és la primera vegada que veniu, heu de saber que aquest és un territori meravellós, de gent ferma i convençuda, i que l’Acampada és l’espai ideal per passar uns dies inoblidables.

Perquè aquests són dies de concerts, nits de bona música, de matins ressacosos i de tardes a la gespa, a l’ombra de les imponents muralles, que ens fan reviure moments memorables. Són dies de companyerisme, de guitarra i dolçaina. De xerrades i formació. Dies de saber que en cada una de les infinites tendes de campanya que tenim a tocar hi ha gent amb qui compartim valors, inquietuds i idees, sigui quina sigui la llengua que parlen amb els seus pares i hagin nascut on hagin nascut, perquè l’important és el futur que volem construir.

I ells, i elles, no només són del Camp de Tarragona, de Barcelona, de terres gironines o de les comarques de Ponent. La nostra realitat va més enllà d’aquestes demarcacions, i és que a Montblanc, avui, hi tenim també valencians, catalans de la Franja i joves actius de les Illes o del nord de l’Albera. Nosaltres som també Alacant i l’Alguer, Mequinensa i Valldemossa, Ciutadella i Ceret. Sabem que cada territori té les seves característiques i també els seus ritmes polítics, però no renunciem, ans el contrari, a un imaginari col·lectiu i a un demà proper.

Aquests són dies de festa, però també de lluita. Per això portem l’estelada. Som a l’Acampada Jove perquè les generacions més joves no podem abdicar del nostre deure amb el present, perquè volem contribuir a millorar la societat per tal que no existeixin discriminacions i perquè homes i dones convisquin en igualtat. Aquest cap de setmana som aquí per caminar cap a un món més just, solidari i sostenible amb el medi ambient. Sabem, a més, que aquests són temps difícils, que els estralls de la crisi econòmica es fan notar i posen de relleu que el sistema falla, perquè hi ha gent que ho passa malament, i perquè allò lògic és que l’economia estigui al servei de les persones i no a l’inrevés.

Per això, nosaltres, el jovent dels Països Catalans, volem ser partícips d’allò que ha de venir, i volem responsabilitzar-nos del camí a recórrer. I això ho aprenem aquests dies aquí i a la intensa campanya que cal desenvolupar amb la mirada posada el 27-S, on tot comença. Per això ens hem marcat unes fites que volem assolir, perquè ens estimem la llengua catalana, la cultura i les tradicions i perquè volem tenir un estat a favor nostre.
Ens apropem a l’horitzó quan treballem a l’institut o quan despertem la consciència crítica a les facultats. Quan ens organitzem, quan ens manifestem o quan formem part d’alguna associació. Sabem què vol dir la paraula “compromís” perquè ho hem après al cau, a l’esplai o a l’escola. Així, caldrà que a partir de dilluns ens comprometem, amb la mirada posada al 27 de Setembre. Perquè els joves també volem decidir. D’una banda perquè hi tenim dret, i de l’altra, senzillament, perquè ho volem.

I qui ens impedirà votar? Nosaltres som l’èpica del present i els herois del demà, aquells que ho farem possible només pel fet que ho volem possible. Perquè ens hi esforcem i perquè sabem que la independència és un futur d’esperança.
Perquè som els estels que ja anem teixit.