Casar-se és un dels plaers de la vida. Dit així sembla tot una gran sentència, però ara veurem que és una frase certa en molts sentits. En la majoria dels casos, casar-se és un pas més que fa la parella després d’anys de conèixer-se i d’estimar-se. Les històries d’amor són tantes i tan diverses com parelles hi ha al món.
Totes són especials, úniques: algunes són delicades, com nines de roba fetes a mà; d’altres són plenes de força, com la dansa del vent i la pluja durant una tempesta; hi ha històries plenes de colors, com un ram de flors, on cada flor és la postal d’un viatge; i històries dolces, com xocolata desfeta feta a foc lent.
Algunes històries van començar potser a la mateixa ciutat on viuen els dos membres de la parella, o a la universitat, o en trobades amb amics, potser d’altres en algun concert o en un curs. Hi ha parelles que es van conèixer quan estudiaven en d’altres països, en una residència d’estudiants, on van coincidir al mateix pis i allà es van enamorar i van continuar la seva història internacional.

Amb el temps, el fil daurat que uneix la parella és cada vegada més important, i cada experiència viscuda junts ajuda a enfortir els llaços. La confiança i el respecte són trets essencials en l’amor. Saber que pots comptar amb l’altra persona, que podeu parlar obertament i tranquil·la de tot, ajudar-vos i gaudir plegats, en definitiva, ser feliços junts.

I arriba un dia quan, potser tot sopant o durant una posta de sol o durant una sortida al Pirineu, tot mirant les estrelles, et regalen un anell de compromís. Tots dos teniu clar que voleu continuar estant junts, i decidiu que, a més, teniu ganes de fer-ho oficial i celebrar-ho amb els familiars i amics, i és en un d’aquests moments que decidiu triar data pel casament.

Nosaltres sempre havíem pensat que Montblanc seria l’escenari ideal per a la nostra cerimònia, que Sta. Maria seria el lloc idoni i que a principis de juliol seria un molt bon moment. Tal com es deia a l’article de la setmana passada, són les persones amb qui tractes les que configuren les institucions, les que les fan properes i reals; i, en aquest sentit, el plebà Mn. Palacín és de les persones que estan al peu del canó, de les que es preocupen que tot funcioni i que sempre ressalta que l’important és que la parella s’estimi.

Les invitacions van comptar amb un preciós quadre de Palau Ferré, com no podria ser d’altra manera. És una parella d’un cromatisme intens, amb tons vermells, blaus i verds: l’amor, el futur i l’esperança. Aquell dia l’art va continuar acompanyant-nos de ben a prop.

Estar envoltat de familiars i amics, gent que ens estima i que estimem és una de les sensacions més meravelloses, i encara més quan han estat testimonis de l’evolució de la parella i de l’amor i quan t’acompanyen durant el dia del casament. A tot això se li suma la il·lusió i la festivitat, la frescor de les flors i la gastronomia del dinar i saber que tot ho podràs recordar més endavant quan miris les fotos i els vídeos i reviuràs aquells moments tan especials.

De fons tenim l’emotiva música d’orgue durant la cerimònia, i festiva durant el dinar: la música ho recobreix tot i expressa amb notes la felicitat. És una sort immensa que durant el dinar persones que t’estimes facin extraordinaris parlaments dedicats a la parella, amb tanta eloqüència i talent. I, també, és tot un goig i ens fa pujar els colors que un músic i poeta tan magnífic com en J. M. Amorós ens dediqui un poema tan esplèndid per aquest dia.

I després arriba el torn del viatge de noces, i viure i fer brillar aquesta lluna resplendent de mel. Descobrim llocs que són la delícia dels nuvis, per continuar compartint bons moments, de somriures i abraçades.

Enamorament i història d’amor, experiències i art, cerimònia i companyia de familiars i amics, música i parlaments, poesia i finalment el viatge, tot una completa suma de meravellosos plaers.