Qui no ha somiat mai en passejar per la vora del Sena i anar passant ponts i xafardejar entre els bouquinistes, aquelles petites parades fetes a base de fusta verda que s’estenen al llarg de la riba del riu. On podrem mirar aquí i allà entre cartells d’època, llibres i postals. Hi trobarem reproduccions de cartells de finals del segle XIX i principis del XX, com l’anunci de la celebració del 14 de juliol, el dia nacional de França. També hi trobarem fotos i dibuixos de París, alguns realistes, alguns com si fossin d’època, amb motos Vespa de color blau aparcades en una cantonada i amb un pont de fons, en un ambient en blanc i negre. A aquesta col·lecció d’imatges s’hi sumen les publicitats comercials de la primera meitat del segle XX i dibuixos de Toulouse-Lautrec. Xocolates Menier, llet, vins... i fins i tot postals escrites en francès de records de París, que semblen reals.

Si anem caminant xino-xano arribarà un moment que trobarem l’Île de la Cité i al bell mig la magnificent Notre Dame. Fem el tomb a la basílica, darrera hi ha uns jardins tranquils, i continuant arribem a l’alçada d’un dels ponts. Veiem Notre Dame de costat i hi volem fer una foto, que sigui amb el mateix angle i enfocament que la que als anys 1950 es va fer l’artista Palau Ferré amb unes noies en aquest indret, mentre ampliava estudis a la capital francesa. Tot és tan idíl·lic!

La història ens acompanya constantment a París, comprem entrades per anar a un concert de música clàssica a la Sainte Chapelle, tocaran Les Quatre estacions de Vivaldi i el Canon de Pachelbel. És un lloc que ens transporta a l’edat mitjana i a l’època de la Revolució Francesa. De fet, els reis de França primer vivien a l’edifici del Palais de la Cité, que consisteix de la Conciergerie, el Palau de Justícia i la Sainte Chapelle, que era la seva capella particular. A grans trets i per resumir-ho molt, diuen que com que el poble vivia bàsicament a la zona de Saint Germain, a tocar d’allà, i els reis veien que hi podia haver revoltes, van decidir allunyar-se’n una mica, i van construir el Louvre, avui aquest immens museu. Però des d’allà també van adonar-se que perillaven, i va ser quan van fer construir Versailles, per ser, llavors sí, molt més lluny de París. Aquesta distància física no va neutralitzar, és clar, l’extrema situació dels vilatans, i per tant no va impedir que esclatés la Revolució Francesa, i que el Palais de la Cité es convertís, durant un temps, en una gran presó.

Nosaltres enguany hem volgut ser presents a la celebració del 14 de juliol. Al matí, d’una manera molt francesa, fan una desfilada militar per l’Arc del Triomf i els Camps Elisis, però no passen per sota de l’Arc, per respecte als soldats anònims de la Primera Guerra Mundial. El dia anterior vam visitar l’interior de l’Arc, també d’una manera molt francesa i patriòtica hi ha inscrit als murs les ciutats on van guanyar batalles, i entre altres hi apareixen Tarragona i Valls. A Tarragona tenim l’altra cara de la moneda, l’Estàtua dels Despullats, que també fa referència a aquests esdeveniments.

La celebració del dia 14 va continuar amb un concert de música clàssica al Camp de Mart, que és el parc que s’estén a continuació de la Torre Eiffel. I és des d’allí on a la nit llancen els ja tradicionals focs artificials. Durant 35 minuts tot París està pendent del cel.

Una bona estona abans estàvem sopant a Montmartre, a la plaça dels pintors, en una d’aquelles terrasses tan sensacionals, mirant el Sacre Coeur i pensant que aquell dia fa només 226 anys va suposar l’inici d’un canvi espectacular en molts àmbits de la vida, de la política i la societat. Quan anàvem baixant pels carrers de Montmartre, en algunes cantonades on al fons s’albirava la torre Eiffel, vèiem una sèrie de gent esperant que es fessin les 23 h. Nosaltres vam continuar, volíem veure els focs de més a prop. Ja amb una bona visualització vam gaudir d’un espectacle ben maco, els focs jugaven amb l’estructura de la torre per fer remolins, fonts, jocs de colors, i fer gaudir la ciutat durant uns minuts. Tothom al nostre voltant estava embadalit. Oh là là, París!