El tren va sortir direcció Brussel·les. Un matí de dimecres de viatge. A la capital belga faríem canvi cap al proper tren destinació Bruges, la Venècia del nord, la ciutat flamenca dels mercaders i les cases de pedra de tons rojos amb teulades com una escala.

Només arribar ja ens adonem que el lloc ens recorda a Alemanya, comparteixen trets com l’arquitectura o l’organització urbanística, tant diferent de França, per exemple. Només cal mirar els edificis, les totxanes i la forma de la part més elevada de les cases, o com són els carrers, a les afores, més amples, amb espais delimitats pel carril bici. Des de l’estació tenim una entrada a la ciutat a través d’un parc, tot polit, net, endreçat. I plovisqueja. I és curiós perquè no fa sensació de fang i soroll, ans al contrari.
Un cop instal·lats guaitem pel gran finestral de l’habitació, tot una paret de vidre que dóna a les teulades de Bruges, amb dues esglésies i la torre de les campanes com a paisatge; sembla la foto d’una revista de viatges. Esperem que amaini lleugerament i sortim, tenim moltes ganes de passejar.

Anem cap a la plaça del Mercat on hi ha aquesta torre, en una banda hi ha l’Historium, el museu de Bruges, i, més enllà, una altra plaça amb grans edificis i palaus, i ben a prop petits ponts i canals i plantes. Tot i que tenim aquests rius d’aigua per la ciutat, sentim molt llunyana Venècia. La ciutat italiana és la dels grans canals i ponts, amb góndoles i esperit romàntic, cases blanquinoses o grisenques de grans portals i finestres altes que es deixen anar com recolzades als canals, com si hi descansessin. En canvi, Bruges sembla feta com qui fa un pessebre, com si haguéssim triat totes les peces i tant les casetes, els carrers com els canals els haguéssim posat a joc els uns amb els altres, pensant en la sensació estètica, i tot ho reguéssim una estona cada dia perquè es mantingués ben verd i fresc.

La ciutat va tenir el seu esplendor entre els segles XII i XV, llavors tenia un port ben fondo i els vaixells de tot arreu hi arribaven per descarregar, s’hi comercialitzaven teixits, espècies, animals exòtics, perfums, vins... hi van aflorar els grans mercaders i els artistes. De fet, el museu d’història es troba ara en un dels antics desembarcadors. Però va arribar un dia que tota la bonança va canviar de rumb, les aigües es van retirar i el port ja no era prou fondo, els vaixells ja no arribaven a la ciutat i no hi podien descarregar. Tota la intensa activitat econòmica va canviar de lloc en favor d’altres ciutats com Anvers. Així doncs, la gent ja no anava a Bruges a fer negocis, i durant l’època de la industrialització ningú va interessar-se a enderrocar part de la ciutat per posar-hi fàbriques o a remodelar l’indret. La qualitat de vida dels seus ciutadans va baixar en picat i durant dècades la gent es va haver d’espavilar com podia. I així, gairebé per casualitat, Bruges es va conservar com un llogaret de l’edat mitjana, fet que avui en dia ens ha regalat una ciutat com aquesta, com un viatge al passat. I, en conseqüència, una de les seves principals activitats econòmiques és precisament el turisme.

Vas caminant i per tot arreu passen carros de cavalls, nosaltres també n’agafem un i fem tot un recorregut al so del trot del cavall. Com que plou sovint els carros estan equipats amb una mena de paraigua llarg que s’estira des del darrera i que arriba fins on seu el portant del carro i, així, cada cop que comença a plovisquejar en 30 segons es munta tot, i a continuar el passeig. Si encara volem més emocions només cal enfilar-nos a una barca i fer l’altra ruta, la dels canals. Ens expliquen que si les petites gàrgoles de les cases eren per portar bons averanys, que l’antic hospital –que té una de les llargues parets dins del canal– va funcionar fins fa quatre dies, que al final d’una plaça hi ha la casa de la família Van den Beurze, on es reunia la gent per fer negocis. I és el nom d’aquella casa el que es va anar utilitzant per denominar el lloc on es fa aquesta activitat i que actualment coneixem com a “borsa”.

I així unes anècdotes succeïren les altres i mentre nosaltres apreníem la història de la ciutat, la barca ens portava entre canals on temps abans també havien navegat vaixells de tot arreu.