L’esclat cultural d’aquests dies primaverals és una realitat intensa. En plena Setmana Medieval de Montblanc, els carrers i les places de la Vila Ducal ens obren de nou les portes al cor de l’edat mitjana, allà on el costumari català de Joan Amades en situa la llegenda. Així, del 17 al 26 d’abril, i encara amb el record de la cantada de caramelles de la Coral Flor de Lis pel diumenge de Pasqua, la 39a edició de l’esdeveniment oferirà enguany moments memorables fruit de l’esforç col·lectiu i la participació de tanta i tanta gent.

L’abril, amb la Diada de Sant Jordi, és també un mes especialment literari. El moment idoni per tal de recordar i reivindicar autors, propostes i edicions, que ens permeten construir i consolidar les lletres catalanes i el nostre patrimoni cultural i de país. I de títols i publicacions n’hi ha de tots els gèneres i tipologies, també de quilòmetre zero.

Des de la novel·la Anys foscos (Diversidad literaria, 2026), de l’escriptora montblanquina Enriqueta Moix i de l’exalcalde espluguí Josep Maria Vallès –a partir d’històries personals dels maquis i l’exili de la postguerra–, fins a les reflexions de l’historiador Josep Santesmases fruit de les vivències viscudes mentre feia el servei militar a Lanzarote, que podem trobar a Servir a què? Entre el dia i la memòria. El temps de la mili (Onada edicions, 2026). També, Santesmases, articulista d’El Vallenc i expresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) ha publicat recentment Com si no tinguéssim cel (Editorial Base, 2025), una mirada al món a partir de versos amb mètrica de dodecasíl·lab.

Aquestes darreres setmanes ressenyàvem en aquestes mateixes pàgines del setmanari Nova Conca dos volums que cal recuperar. El dijous 2 d’abril fèiem referència a Els noms populars dels nivolats, boires i vents de Menorca (Institut Menorquí d’Estudis, 2026), un estudi exhaustiu del filòleg Jordi Manent, a partir d’entrevistes i converses de l’autor amb pagesos, pastors i pescadors, guardians de la terra i de la mar, guardians de la cultura popular. I el divendres 10 d’abril destacàvem la publicació d’ Una cruïlla decisiva (Viena edicions, 2025), que l’exconseller Joan Maria Pujals dedica als cinc-cents anys d’unificació de Vila-seca, a partir de la contextualització històrica de la figura de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i els debats eclesiàstics, mediterranis i geoestratègics de l’Europa del segle XVI.

De la mateixa manera, avui divendres, a les 19 h, a les Escoles Velles de Riudoms, l’arxiver Eugeni Perea Simón presenta Treball, societat i cultura a la Catalunya Moderna. Riudoms, Camp de Tarragona, segles XVI-XIX (Pagès editors, 2026). Es tracta de la història de l’església de Riudoms “pedra a pedra, persona a persona” que sempre ha estat punt d’interès per qui va ser director de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona, tal com constatem en les retrobades culturals a l’ombra dels plataners de l’ermita de Sant Antoni –vegeu la fotografia– quan les converses sobre la història de l’església se superposen amb el teixit associatiu dels anys de la transició, la recuperació institucional dels anys vuitanta, les vivències nord-catalanes i l’articulisme proper.

Cal recordar, a més, que el 2024-2025, Perea va ser present a la Conca, tot presentant el seu darrer estudi Safareigs i banyeres. Bugaderia, higiene, sanitat i literatura al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s. XIX-XX (Diputació de Tarragona, 2024), en una doble presentació al Museu Terra de l’Espluga de Francolí i a la plaça dels Torraires de Montblanc.

I juntament amb tot aquest seguit de recomanacions, és clar, el número especial escrit per l’historiador de l’art Damià Amorós que National Geographic dedica a l’icònic cenobi de la Conca de Barberà Poblet, la joia del Cister a Catalunya. Així, aquestes són, només, algunes de les moltes propostes de narrativa, poesia, assaig, recerques filològiques, fe i estudis històrics, per a un Sant Jordi medieval ple de literatura. Bona lectura!