Quin és el castell de la Bella Dorment? I a quina fortificació esperava tornar qui volia ser coronat rei de França durant la consolidació de la República Francesa?
Si algú té ganes d’endinsar-se entre palaus senyorials i jardins de finals de l’Edat Mitjana i del Renaixement francès, el paisatge de la Vall de la Loire pot ser una de les millors opcions. Com Catalunya, la zona de la Loire és també una terra de castells, i a l’època del Renaixement s’hi va traslladar la cort francesa.

Desenes de castells conservats increïblement esplendorosos que s’escampen al llarg del riu, amb la ciutat de Tours com la més gran i central de la zona. I el primer lloc que triem és el castell d’Ussé, aquell que segons la tradició popular Perrault va visitar, i on torres i passadissos el van inspirar per escriure el conte de la Bella Dorment. Hi ha un itinerari per als visitants, entre els espais que es visiten s’entra a l’habitació que tots els castells havien de tenir reservada per si el rei els anava a visitar. Si pugem a una de les torres ens transportarem a l’univers del conte, mentre anem amunt guaitem per les finestres interiors on hi ha diverses representacions d’escenes de la historieta: de les fades i la bruixa, de la princeseta petita, de quan es punxa el dit a la cambra d’una filadora que vivia a la torre més alta...

La fortalesa d’Amboise va ser lloc d’acollida d’artistes i humanistes europeus i residència reial un parell de vegades. Entre ells, i convidat per Francesc I, també hi va ser Leonardo da Vinci que va triar per viure i treballar un lloc una mica més tranquil, l’edifici de Clos Lucé, just al costat del castell. El moviment d’artistes i obres ja era freqüent en aquella època. A la majoria de castells hi vam veure grans tapissos que cobrien parets senceres de les habitacions i que provenien d’artistes flamencs, de Bruges o Anvers. Molts d’ells anaven a d’altres països a estudiar, a treballar amb altres artistes, a ampliar la seva formació. També avui en dia és cada cop més habitual anar a estudiar a fora, ampliar perspectives, i moltes vegades es vol tornar a casa, al teu país i aplicar tot allò que has pogut aprendre fora. També aquí a Montblanc hem tingut un molt bon exemple d’aquests artistes, que després d’estudiar s’interessa per ampliar estudis i conèixer de ben a prop els moviments artístics europeus, i durant un temps va nord enllà a perfeccionar el seu aprenentatge i després torna i s’instal·la a la capital de la Conca, per regalar al seu país la seva tècnica, les seves obres, la seva vida. L’artista va estimar la vila ducal on va néixer, quina sort comptar amb artistes dedicats a la seva terra com en Palau Ferré.

Chambord és un senyor castell, el gegant entre els de la seva espècies, el castell de castells. Si no l’heu vist mai, busqueu-ne una foto a Internet, si ja el coneixeu, sabeu de què parlo. Leonardo da Vinci, com hem dit, va viure prop del d’Amboise i diuen que també va idear les particulars escalinates centrals del castell de Chambord. Són molt curioses, perquè són unes amples escales plantades al mig, que pugen en forma de cargol, i vas pujant i pujant i pots sortir a qualsevol planta; i quan baixes agafes les escales i avall, fins aquí tot correcte. Però tot això passa sense adonar-se que no són unes escalinates, sinó que realment en són dues, unes escales de doble hèlix. Dues escalinates que pugen i passen per totes les plantes, per tant, dues persones poden ser al tercer pis i baixar les escales sense trobar-se, perquè cadascuna és a una escala diferent. Chambord també té una hípica i una extensió amplíssima de boscos, ens expliquen que tot el perímetre sencer de la totalitat de la zona és similar al perímetre de París, déu n’hi do! Doncs és en aquest castell on volia viure el que es considerava hereu de la corona francesa, que durant un temps esperava ser coronat, però la seva espera va ser en va, perquè França ja havia enfilat el camí de la República.

I les històries dels castells continuaran...