No hi ha cap mena de dubte que el món occidental està pagant la seva part de culpa, el seu mal karma d’accions anteriors i, entre els mals que l’assoten, trobem aquests milers i milers de pobres desgraciats que com ànimes en pena van vagant dia i nit tot cercant el seu tros de pa, el crostó que els pertoca, després que nosaltres, oh rics occidentals! haguem permès que durant dècades els governin sàtrapes que els han mantingut callats a cop de mà de ferro i, quan no ens han convingut, tampoc hem tingut cap impediment en promoure guerres damunt els seus caps. Ara, víctimes d’aquestes guerres i d’aquests impresentables que els han governat, vénen a creuar les nostres fronteres i ens posem tots plegats les mans al cap. I, és clar, ara ens adonem que veient-los plorar als seus països darrere la pantalla de la televisió era una cosa i col·locar-los ara a tots plegats en aquesta Europa escleròtica n’és una altra. Mentrestant, els qui van promoure bombes damunt el seu cel nadiu estan ben tranquils cobrant el que no es poden imaginar i, a sobre, els populistes que van creixent a passos agegantats carreguen contra qui no té dos o tres cognoms ben europeus. Senyores i senyors, fa ja temps que les nostres societats estaven avisades de què tard o d’hora els desheretats cridarien a la nostra porta demanant la part que els toca i això no ho acabarem. Potser serà el començament de què l’Europa dels mercaders miri la humanitat.