Molts de nosaltres, de petits, ens hem divertit mirant els capítols de les aventures de Tintín. Tots recordem aquell jove periodista belga que sempre es trobava immers en mig d’històries de vaixells, com a El secret de l’Unicorn; de tresors, com al capítol El tresor de Rackham el Roig; de coets espacials, com a la història titulada Objectiu: la lluna, o també entre aventures entorn al comerç de petroli, a Tintín al país de l’or negre, entre tantes d’altres. N’hi havia tot una col·lecció, d’aquests periples, i era fascinant per nosaltres fer amb ell i el capità Haddock aquests apassionants viatges, amagar-nos en tinells per no ser vistos, conduir jeeps pel desert, escoltar els cants d’òpera de la Sra. Castafiore, volar en avioneta... i, com no, tots desitjàvem ser convidats a passar uns dies al magnífic castell del capità Haddock, el castell de Moulinsart. Tothom el té present, oi? Una construcció del s. XVII, de color clar, d’un to entre blanquinós i grogós, amb unes teules fosques, una gran i central entrada principal i dues ales que s’estenen a banda i banda.

Imaginem-nos que s’obren les portes de ferro del jardí, i s’alça davant nostre aquesta construcció, ens hi atansem a poc a poc, ja hi som ben a la vora, ens fa il·lusió entrar-hi. Obrim la porta i just el primer que veiem són les amples escalinates que pugen amunt i un passadís a dreta i a esquerra. Decidim pujar cap a dalt, primer, quan girem a mig replà ens trobem amb l’armadura de cavaller, palplantada, com a decoració. Sí, exacte, és l’armadura amb la que el capità Haddock tot sovint ensopega i cau rodolant per les escales, tot dient la ja típica frase del “Mil milions de llamps i trons!”. Un cop a dalt agafem el passadís de la dreta i després el de l’esquerra, i ens trobem un seguit d’habitacions, que a les aventures de Tintín ocupen diversos personatges, com la mateixa Castafiore, l’Irma, la seva ajudant, o en Néstor, el majordom. Baixem altre cop i ens dirigim al saló principal, allà ens imaginem com els Dupond i Dupont estan asseguts al sofà prenent un te, aquells senyors idèntics amb barrets negres que repetien les mateixes frases al parlar, tot dient allò del “i jo encara diria més...”. I fora, al jardí, sentim el professor Tornassol, que amb el seu pèndol va buscant i buscant.

Aquest castell de fet existeix, és a la Vall de la Loire i porta el nom originari de Cheverny. Tot i que als dibuixos d’Hergé no hi apareixen, a la realitat a banda i banda de la construcció hi ha dos grans pavellons més. Fa mesos en un article citava aquest castell com a exemple real immers en un còmic i en unes aventures televisives com les de Tintín, amb un canvi de nom a la ficció, que també li dóna un aire senyorial, Moulinsart.  

De castells de conte també en trobem a prop, només cal anar fins al de Chenonceau, construït damunt d’un riu, és a dir, es bastí sobre la base d’un pont, amb arcs a la part de sota, per on hi passa el corrent. És ben curiós, des de dins només cal recolzar-se a l’ampit d’una finestra i guaitar enfora per veure passar el riu tot just per sota. Des de fora de la construcció, la imatge fluvial i arquitectònica amb els jardins de la vora és magnífica. Se’l coneix com el castell de les dones, perquè hi van viure durant anys diverses dones de la família reial, per circumstàncies diferents.  

Langeais és un castell de la Vall del Loira que hem de visitar si ens interessa la història, perquè ens aportarà força informació i detallada sobre la fortificació i les persones que hi visqueren (també el castell de Chambord que vam comentar la setmana passada ofereix bones explicacions històriques). A cada cambra de Langeais trobem panells explicatius, que acompanyen els llits, grans tapissos a les parets, taules i llums. També hi ha una zona d’exposicions amb un audiovisual, i fins i tot un espai de recreació històrica.

Érem al saló menjador, hi havia una taula parada, estàvem observant-ho tot encuriosits, i de sobte va aparèixer un home vestit d’època que ens va explicar que tenia comensals convidats i que el propietari li havia encarregat un àpat suculent. A partir de llavors tots estàvem immersos en el seu relat, costums del castell, fruites i carns, plàteres i gerros... érem un pas més a prop de la vida al castell.