Mentre els tractaments de bellesa han fet furor i milers de ciutadans occidentals estan preocupats pels seus salaris, per la mala programació de la televisió, pel que farà el seu equip de futbol favorit o per la davallada de les borses mundials, la diàspora dels desgraciats, dels ja apàtrides, continua endavant. I continua malgrat les espines en enreixats, com la corona del Crist, que s’instal·la arreu, o els murs que s’intenten aixecar, talment com si quan un pilot veiés que l’avió perd alçada es posés un mocador negre als ulls. Els desgraciats, els apàtrides, els desheretats han dit prou i volen, tal com comentava la setmana passada, la seva part del pastís. Som els occidentals els qui els hem fet tornar desgraciats; primer com a habitants de colònies nostres als qui els vam espoliar tot el que es podia i més, abans amb les nostres creuades i ara regalant-los guerres per interessos nostres, no fos cas que no poguéssim augmentar més les riqueses d’alguns consells d’administració. I és així, amb el nostre mal karma, que hem d’aguantar el que ens vingui i compte, que quan comenci a faltar l’aigua a nivell global i les desgràcies medi ambientals comencin a afectar tothom potser,les escenes de Mad-Max seran com postals de sants al costat del que ens podem trobar. La població no para d’augmentar, les crisis es succeeixen cada quatre anys i els recursos s’acaben.