Realment, ha de ser ben trist acabar el dia i quan algú es posa al llit no poder tenir la satisfacció d’haver pogut plantar una llavor. De llavors per plantar n’hi ha moltes i de ben variades. Una llavor podria ser la de la nostra pròpia formació, és a dir, tenir la satisfacció cada dia quan anem a dormir que hem après quelcom nou que no sabíem la nit anterior. Una altra llavor, i molt important, podria ser la se la bondat envers el proïsme; és a dir, a la nit quan anem a dormir tenir la satisfacció que amb la nostra bondat no hem fet mal a ningú durant aquelles hores en les que hem anat per aquests mons de Déu. Una altra llavor també podria ser la de tenir la satisfacció quan anem a dormir que hem intentat, almenys, fer la feina que ens ha estat encomanada ben feta i que, lògicament, aquesta feina no ha significat danyar ningú ni res. I, així, podríem anar posant més exemples de llavors que cada dia, durant el temps en el que ens movem, podem anar sembrant i, a aquest plantar llavors, el podríem anomenar la tranquil·litat d’esperit; aquella tranquil·litat que permet sens dubte dormir millor que no pas quan enlloc de plantar llavors el que fem és cremar el camp i l’herba de les bones accions tarda en tornar a créixer i a alçar-se formosa mirant el cel. La tranquil·litat de consciència, d’esperit i el dormir bé, lògicament, són factors que no es paguen amb diners.