Estic mirant receptes i n’he trobat unes quantes de candidates per fer panellets. Ho sabíeu que els panellets són un menjar dolç tradicional dels Països Catalans? En podeu trobar a les Illes, al País Valencià...

Es veu que per preparar-ne cal programar-se amb cert temps, pel que he llegit primer s’ha d’elaborar la massa, el massapà, i deixar-lo reposar a la nevera almenys una nit. I no s’ha d’oblidar de fer la barreja dels pinyons amb l’ou i també deixar-ho reposar. I el dia següent, amb la feina ja avançada, és el moment idoni per donar forma als panellets. Cal no badar i ser previsor, si resulta que arriba el dia 31 d’octubre i un es vol posar a fer-ne, ja ha fet salat! Així que avui mateix hauré d’anar a comprar els ingredients per fer aquest massapà. Això de la cuina és divertit, tothom coneix aquell moment quan un vol seguir una recepta i no sap ben bé com quedarà, un va fent, entre entusiasmat i escèptic, vigilant tots els passos, fins que al final arriba la recompensa, un plat que en el fons sempre acaba sortint bo.

De fet, una de les primeres vegades que molts vam cuinar aquests petits pastissets de la Castanyada segurament va ser de manera col·lectiva, a l’escola. Un dia vam col·locar totes les taules al mig de l’aula i els mestres ens van repartir tot una sèrie d’ingredients per fer uns panellets que després vam portar orgullosos a casa. Aquells dies també eren els que ens dedicàvem a pintar uns dossiers amb castanyes i fulles, tot triant els colors de temporada, grocs, marrons, vermells i taronges. Un any a tercer de primària el repte era inventar-se un conte que tingués com a protagonista una castanya i després tots sortíem al davant de la classe a llegir-lo. A classe de música apreníem les cançons de La Castanyera i en Marrameu torra castanyes. Quan vam ser més grans i ja teníem dotze anys vam vestir-nos de castanyeres i vam repartir paperines als alumnes més petits. No sé si és el record que ho endolceix tot, però aquestes imatges les recordem tots amb un somriure.

I actualment les activitats col·lectives en aquestes dates també continuen i en d’altres àmbits. A la Conca, com sempre, en trobem molt bons exemples. A Vilanova de Prades mateix, la setmana passada van arribar a la 41a Festa de la Castanyada i van sumar fins al 30è any del Mercat de la Castanya, que no és poc. Pels qui demà dissabte tinguin ganes de ruta, poden afegir-se a la caminada popular al Camí de les Fites de Rocafort de Queralt, segur que hi ha gent que encara no hi ha estat mai, un bon moment per descobrir-lo, doncs. O qui aquest cap de setmana no pugui i tingui ganes d’excursions solidàries el següent diumenge es camina la Ruta del Cister per la Marató de TV3. I també aquell cap de setmana hi ha la Fira de Sant Martí a Montblanc, amb tot de productes agroalimentaris, déu n’hi do. O qui vulgui una mica de música per amanir-ho tot, doncs la setmana que ve a Blancafort compleixen dos anys de les Jam Sessions mensuals. I totes aquestes activitats també tenen lloc paral·lelament al dia u de novembre, flors i memòria.

La Conca és un tot d’actes, jornades i tradició. I només agafant un parell de setmanes del calendari, com per exemple aquestes, ja ho podem comprovar.

I aquests dies, en molts pobles i ciutats de Catalunya també hi veurem castanyers i castanyeres, algunes més tradicionals i algunes de noves. Per exemple grups de nois i noies d’institut que han decidit organitzar-se per tenir uns bidons, castanyes i paperines i que fan torns per vendre castanyes a les cantonades, places i carrers per subvencionar-se un viatge de final de curs, però també per l’experiència d’estar amb els companys i fer una activitat en comú fora de l’habitual. Si trobem tradicionals o nous castanyers no ens podrem estar de comprar-los una paperina. I quan arribem a casa ho anunciarem, porto castanyes calentones, qui en vol? I tothom sortirà de les habitacions i ens reunirem en una taula per menjar-ne plegats.