Un barri financer amb una sèrie de torres-gratacel al centre d’una ciutat es troba a pocs llocs d’Europa. Potser només al barri financer i empresarial de París, La Défense, a l’oest de la ciutat, i en alguns altres pocs indrets. Però a Frankfurt el barri dels gratacels i l’originalitat d’alguns d’ells fa que la primera impressió que un tingui quan hi arriba és que és a una petita Nova York europea. I es té aquesta impressió fins i tot si no s’ha estat mai a Nova York. De fet, algú deia que aquesta, la segona ciutat dels Estats Units, és potser una de les metròpolis que més es coneixen arreu, perquè a través de les pel·lícules, de veure sempre els seus carrers a la gran pantalla i per ser l’escenari d’una bona part de sèries nord-americanes, molts hem tingut la sensació de caminar-hi, d’haver estat en alguns dels seus cafès i de saber perfectament com són algunes cases i supermercats per dins.

Per això, tot i no haver trepitjat mai aquesta York nova, podem fer-ne la comparació amb el centre econòmic, financer i empresarial d’Europa, Frankfurt. I no és només que és la seu de nombroses empreses i bancs, sinó que també s’hi troba la seu del Banc Central Europeu, la del Banc Federal Alemany i la Borsa de Valors de Frankfurt. Si un hi arriba amb tren, tot just al baixar i començar a fer els primers passos s’adonarà, si ha visitat altres ciutats d’Alemanya, que l’estació està tallada pel mateix patró que les altres estacions del país. Una gran nau reixada d’un gris fosc amb un arc central i dos de més petits a les bandes, parets beix i passadissos i andanes de tons grisos i cartells senyalitzadors de color blau amb lletres blanques i grogues. Tot al llarg de les andanes trobem uns petits cafès-pastisseria de peu dret, de les tres marques que dominen el sector a tot el país. Demanem el que es demana normalment, un te per emportar i per exemple un entrepà de pa rodó, maionesa, enciam, trossets de tomàquet i cogombre i pollastre arrebossat.

Sortim de l’estació, uns metres més endavant passa el tramvia i un carrer amb molta circulació, a l’esquerra taxis i pàrquing. Mirem de travessar el carrer i seguir pel que enfila davant nostre, Kaiserstraße. És curiós perquè si no coneguéssim la ciutat i algú ens hagués portat aquí un vespre i ens hagués deixat per aquests carrers que tot just envolten l’estació, segurament no ens hauríem imaginat mai que ens trobàvem al centre econòmic d’Europa.

Però ja és unes cantonades més endavant quan la fisonomia canvia i desemboquem a la Willy-Brand Platz on es troba la lluminosa escultura de l’euro, de més de cinc metres. A la zona s’hi alcen també les dues torres bessones del Deutsche Bank (Banc Alemany), fan 155 metres d’alçada i també se les coneixen per un sobrenom força adient “Soll und Haben” (“Dèbit i Crèdit”). Un altre edifici curiós és la Westend Tower amb el sobrenom de Kronenhochhaus (la casa alta de la corona) seu del Banc Central Alemany. Resulta que al cap de munt de la torre de 208 metres hi ha una estructura en forma de corona. Sembla ser que per rememorar el passat de la ciutat, que era l’indret on es coronaven els emperadors germànics. Però tenir una corona tan amunt podria ser perillós a l’hivern, si es desprengués la neu que s’hi podria formar, així que s’hi ha implantat un sistema de calefacció que impedeix que se’n formi.

Si després d’observar tots aquests edificis un tingués curiositat per veure la ciutat des de dalt d’un d’ells, amb la bona perspectiva que ofereixen, té l’oportunitat de fer-ho pujant a la Main Tower, un gratacel seu dels canals de televisió del land de Hessen, de dos ràdios i d’un parell de bancs. Si agafem l’ascensor pujarem a una velocitat de 25 km/h, i un cop dalt podrem tenir la perspectiva de la ciutat des de “l’aire”.

Però si realment volem fer-nos una idea del conjunt d’edificis d’aquest centre financer, el millor és travessar el riu Main, per exemple pel pont de l’Alte Brücke (pont vell). I des de l’altra riba, podrem contemplar una panoràmica excel·lent d’aquest barri, observarem tot el dibuix dels edificis, el que es coneix com skyline. I així, xino-xano farem una bona passejada.