Cada dia que passa és evident que el to per part de diferents sectors de la societat espanyola puja i puja més, sobretot després de l’anunci de la moció que les forces sobiranistes volen aprovar. I tant ha pujat la cosa de to que inclús ja parlen en termes més o menys militars, utilitzant termes com sedició, cop d’estat institucional, sublevació... Mare de Déu, estan d’un nivell de neguit que a fe de Déu que si fóssim en una altra època sense necessitat d’aquest anunci per part de Junts pel Sí i la CUP ja haurien enviat diverses brigades d’assalt al Parlament. I és que és clar, quan parlem del teixit corporatiu dels polítics i institucions estatals estem parlant de gent que ha format no ja tan sols una casta els membres de la qual acostumen a passar de pares a fills, independentment del règim polític del moment, estem parlant de gent que porta a la sang, en el seu més profund del seu subconscient, l’esperit conqueridor i, per tant, l’estil militar. I mireu que n’han tingut d’oportunitats per deixar-nos votar; fins i tot, si ens haguessin deixat votar a la primeria quan això del tema sobiranista era poc més que un embrió de ben segur que el “no” hauria guanyat; però ara em temo que ja van tard i tot i que haurem d’aguantar molt, molt més del que hem vist fins ara, penso que la raó està de part nostra i que, per tant, si sabem aguantar i mostrar-nos igual de demòcrates com fins ara acabarem sent un estat.