Suposo que algú també té el costum, de tant en tant, de veure algun programa de TV3 de fa més o menys temps. Com que ara molts programes estan disponibles al TV3 a la carta, ja no es requereix que la persona estigui pendent de tal o tal hora del dia, sinó que un va fent i de cop en algun moment se li encén una llumeta i pensa, tinc curiositat per veure aquell capítol que van fer la setmana passada o l’any passat, o simplement descobrir alguna peça nova per a nosaltres.

Doncs bé, fa pocs dies vaig veure els dos capítols del programa Gran Recorregut dedicats a la Ruta del Cister, el GR 175. Són de l’abril i el maig del 2013, però ben actuals. Es nota que volen oferir un to distès i lúdic i que són un parell de capítols que a tothom li vindrà de gust tornar a veure abans de fer la ruta o tot just després d’haver-la caminat, per rememorar els diversos espais.

El presentador comença a Santes Creus i es dirigeix al Pla de Santa Maria, i ben a la vora es troba en Josep Maria Montserrat, un mestre marger, que ensenya al presentador a fer parets de pedra seca. Tots sabem que aquesta construcció és habitual de les nostres terres i que suposa un bon domini de la tècnica per poder encaixar les pedres, la grossa, que fa de cara, i la més petita, que fa de contrafort, tot dreçant una barraca, un marge o una paret. I són construccions fortes i resistents, que serveixen d’aixopluc o petit magatzem per deixar eines, que han aguantat tempestes i ventades. Unes peces arquitectòniques que han tingut i tenen la seva finalitat i que potser, de tan acostumats que estem a veure’n no hi parem tota l’atenció que mereixerien, m’afegeixo al reconeixement que fa el programa d’aquesta tècnica i dels seus mestres.

Seguint, seguint, el presentador excursionista arriba a Montblanc, i després de preguntar per la Llegenda de Sant Jordi gaudeix d’un dinar medieval doble amb l’amfitriona Anna Rosa Perelló. Primer tasten l’àpat dels nobles, amb fruita, carns, sopes o cremes, postres dolços i més fruita. I després degusten el menjar de tota la resta de la població: primer es fa una infusió de farigola, després s’agafa un pa torrat, que s’unta amb all, i es posa en un bol, s’hi afegeix un ou i s’aboca la infusió al bol. Es xafa tot amb una cullera i llest per menjar.

La ruta segueix per l’interior del bosc de Poblet per arribar al Monestir de Poblet, on el presentador constata la tranquil·litat, la pau i el valor del lloc, i és que cal recordar que Poblet va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ja l’any 1991. Jaume I el Conqueridor, i Pere III el Cerimoniós són alguns dels reis de la Corona Catalanoaragonesa que hi trobem, un lloc ple d’història. Pel programa, també ens assabentem del fet que és un edifici sostenible energèticament, on s’han instal·lat uns sistemes d’aigua calenta a través d’uns tubs dins unes claraboies i unes plaques fotovoltaiques.
L’Espluga de Francolí és la següent parada, el celler, la plaça major... passant pel Museu de la Vida Rural, testimoni de la importància del camp en el posterior desenvolupament de la societat urbana. I fins arribar a les coves de la Font Major, on l’espeleòloga Chantal Puig guiarà el presentador excursionista per l’interior de la cova. Al capítol aprenem que aquesta cova no es va descobrir fins a mitjans del segle XIX; per tant, el nom del poble “Espluga” (spelunca, cova en llatí) li van posar per les altres coves que hi ha a la zona. És curiós pensar que a mesura que un es va desplaçant per l’interior de la cova, va avançant per sota del nucli de població, metres sota els carrers.

El primer capítol acaba a la Serra del Tallat, límit entre la Conca i l’Urgell. Al cap de munt s’hi alça el santuari del Tallat; a l’inici va ser construït com a torre de defensa, però després va ser un eremitori. A Vallbona de les Monges, Montblanquet, Rocallaura, Belltall, Forès, Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca i El Pont d’Armentera s’hi va al proper episodi, que finalitza a Santes Creus. Els que l’heu fet fa poc, una bona ruta, eh?