Els àpats de Nadal

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Els àpats de Nadal són tot una història, hi ha tantes experiències com famílies. Però comencem des del principi. Si anem comptant, veurem que en tenim uns quants, ja a l’inici de les festes en trobem tres de seguits, el primer és el de la Nit de Nadal, al cap de poques hores el del dia de Nadal, l’endemà segueix Sant Esteve. Cinc dies de descans, passant pel dia dels innocents, fins arribar a l’últim dia de l’any, el de Sant Silvestre, que, com diu la dita, si es descuida ja no hi entra. El 31 és també el dia de l’Home dels nassos, a tots de petits ens han dit la frase de “té tants nassos com dies queden per acabar l’any”, i aquell era el moment en que pensàvem durant uns breus segons fins a solucionar l’enigma, en té un, clar. Recordem, també, i ja que parlem d’aquest dia, que Lluís Companys va ser investit president de la Generalitat un 31 de desembre... El dia 1 de gener, l’Any Nou, amb el mític concert de valsos de Viena; i després tothom ja es prepara pel dia de la Cavalcada de Reis i l’endemà, l’esperat 6 de gener, dia de Reis.
Si agafem qualsevol d’aquestes dates a l’atzar, i si es tracta d’un dinar, normalment la seqüència és força semblant. A molta gent li passa que es desperta amb una sensació d’alegria, i ja comença a plantejar-se si ha d’esmorzar com sempre, més aviat, més tard, reservar espai pel dinar... Van passant les hores, ens arreglem, i aquí s’obren dos camins. Si nosaltres som els amfitrions ja farà estona que ho estem preparant tot, quines estovalles posem? Treu els plats, posa el cava a la nevera, decora la taula del menjador, tu t’encarregues de portar els torrons i les neules, les capses de polvorons les traiem ara i les deixem a una banda de la taula per fer més festa, o no, ja les traurem a les postres. Han caigut un parell de figures del pessebre i s’ha de tornar a penjar aquell ornament... De fet, segurament ja fa més d’un dia que ho havíem començat a preparar tot, potser fins i tot uns quants. Pensar en el menú que oferirem, si és el dia de Nadal sopa grossa i tall rodó, si som a St. Esteve canelons, per Reis comprar el tortell, i no només culinàriament, també hem volgut fer el pessebre, instal·lar l’arbre, portar i alimentar el tió, ornamentar. Les cases, per Nadal, fan un goig especial, si tenim nens petits, ells s’hauran encarregat de col·locar el Betlem, els pastors, els tres reis que s’atansen al portal. Segurament molts hauran volgut penjar un cel al fons, retallant o dibuixant ells mateixos els estels, hauran volgut imitar l’aigua del riu col·locant-hi paper de plata, molsa, gespa, aquesta preparació pot ser una petita filigrana plàstica pels infants. I la il·lusió d’alimentar un tió que cagarà regalets? Sempre que sapiguem cantar correctament una cançó de fer cagar el tió.
També hi ha el segon camí, l’opció de ser nosaltres els convidats que anem a casa d’un familiar. Si aquest és el cas, ja haurem quedat dies abans en l’hora, sí, sí, veniu a les dues i així entre una cosa i l’altra ja començarem i enganxarem la pel·lícula de TV3. Si som al mateix poble o ciutat on anirem a dinar o sopar no cal pensar-hi més, però si ens hem de desplaçar a una altra població haurem de comptar bé el temps. Ai, són tres quarts de dues i encara no hem sortit de casa, els truquem i els diem que arribarem a un quart i mig de tres. Per evitar això, i sobretot, per evitar presses al volant, és una bona idea pensar que és millor fer una mica de temps tot passejant per la població de destinació, si arribem abans d’hora, o fins i tot trucar per dir que ja hi som i que podem ajudar-los. Sigui com sigui, si som convidats segurament haurem acordat què porta cadascú, algú voldrà portar el cava, d’altres les postres.
I fins i tot avui en dia hi ha la tercera opció, la dels restaurants que ofereixen menús especials per les festes de Nadal, per famílies que no tenen temps de fer preparatius o que volen provar una altra forma de celebració.
Sigui quina sigui la nostra situació, segur que la majoria vivim aquests dies de festa i retrobaments amb alegria, tornem a veure persones que potser viuen lluny, familiars que tornen de fora... i tions, pastorets, raïm i tortells.
Si agafem qualsevol d’aquestes dates a l’atzar, i si es tracta d’un dinar, normalment la seqüència és força semblant. A molta gent li passa que es desperta amb una sensació d’alegria, i ja comença a plantejar-se si ha d’esmorzar com sempre, més aviat, més tard, reservar espai pel dinar... Van passant les hores, ens arreglem, i aquí s’obren dos camins. Si nosaltres som els amfitrions ja farà estona que ho estem preparant tot, quines estovalles posem? Treu els plats, posa el cava a la nevera, decora la taula del menjador, tu t’encarregues de portar els torrons i les neules, les capses de polvorons les traiem ara i les deixem a una banda de la taula per fer més festa, o no, ja les traurem a les postres. Han caigut un parell de figures del pessebre i s’ha de tornar a penjar aquell ornament... De fet, segurament ja fa més d’un dia que ho havíem començat a preparar tot, potser fins i tot uns quants. Pensar en el menú que oferirem, si és el dia de Nadal sopa grossa i tall rodó, si som a St. Esteve canelons, per Reis comprar el tortell, i no només culinàriament, també hem volgut fer el pessebre, instal·lar l’arbre, portar i alimentar el tió, ornamentar. Les cases, per Nadal, fan un goig especial, si tenim nens petits, ells s’hauran encarregat de col·locar el Betlem, els pastors, els tres reis que s’atansen al portal. Segurament molts hauran volgut penjar un cel al fons, retallant o dibuixant ells mateixos els estels, hauran volgut imitar l’aigua del riu col·locant-hi paper de plata, molsa, gespa, aquesta preparació pot ser una petita filigrana plàstica pels infants. I la il·lusió d’alimentar un tió que cagarà regalets? Sempre que sapiguem cantar correctament una cançó de fer cagar el tió.
També hi ha el segon camí, l’opció de ser nosaltres els convidats que anem a casa d’un familiar. Si aquest és el cas, ja haurem quedat dies abans en l’hora, sí, sí, veniu a les dues i així entre una cosa i l’altra ja començarem i enganxarem la pel·lícula de TV3. Si som al mateix poble o ciutat on anirem a dinar o sopar no cal pensar-hi més, però si ens hem de desplaçar a una altra població haurem de comptar bé el temps. Ai, són tres quarts de dues i encara no hem sortit de casa, els truquem i els diem que arribarem a un quart i mig de tres. Per evitar això, i sobretot, per evitar presses al volant, és una bona idea pensar que és millor fer una mica de temps tot passejant per la població de destinació, si arribem abans d’hora, o fins i tot trucar per dir que ja hi som i que podem ajudar-los. Sigui com sigui, si som convidats segurament haurem acordat què porta cadascú, algú voldrà portar el cava, d’altres les postres.
I fins i tot avui en dia hi ha la tercera opció, la dels restaurants que ofereixen menús especials per les festes de Nadal, per famílies que no tenen temps de fer preparatius o que volen provar una altra forma de celebració.
Sigui quina sigui la nostra situació, segur que la majoria vivim aquests dies de festa i retrobaments amb alegria, tornem a veure persones que potser viuen lluny, familiars que tornen de fora... i tions, pastorets, raïm i tortells.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres

