Durant força setmanes els catalanets i catalanetes hem hagut d’aguantar tertulians i gent diversa, des de l’àmbit polític i d’altres, rient a la nostra cara perquè érem incapaços, ves, pobres de nosaltres, de formar un govern i que, si al final, que ho dubtaven molt i molt, ho aconseguíem, als catalans ens cauria una mena de dictadura de la CUP. Amb l’afegit, i no ho hem d’oblidar, que per ells Mas era el dolent de la pel·lícula, ja que afirmaven sense parar que era l’instigador del procés sobiranista que viu el nostre país i, ves quines coses, Mas ja no hi és i el procés continua. Ara són ells els qui estan, no empantanats intentant formar un govern amb cara i ulls, sinó que estan empantanadíssims i tothom es vol vendre com el salvador de la situació i ves, ara, el dolent és Podem, tot i que encara creen notícies sobre ves quins viatges fan aquesta gent tan estranya de l’esquerra anticapitalista a països anatema pels poders centrals. Amb tot plegat, molt em temo que a Espanya només li resta o bé convocar eleccions, novament, que encara podria empitjorar molt més les coses, o bé, que és el que crec que finalment acabarà passant, que es formi com una mena de govern de “salvación nacional” format pels aplicats alumnes de C’s i els que ja se saben la lliçó de la política de sempre, que són el PP i el PSOE, que fa ja temps va perdre, cal recordar, la S i els seus antics dictats.