Fa ja força setmanes que la gran riota per als polítics espanyols, que era l’intent de formació d’un govern al nostre país, està a ple rendiment i desplegant a tota vela el full de ruta. Això sí, amb un altre capità al capdavant del vaixell, i ells, els qui tant reien, continuen intentant formar un govern amb els seus típics espectacles dialèctics i convertint, una vegada més, una cambra de representació de la voluntat popular, com en aquest cas és el Congrés dels Diputats, en una mena de circ que, si d’una classe de primària es tractés, no em vull ni imaginar què diria el professor de torn davant tanta mala educació. Sigui com sigui, amics i amigues lectors, crec que, tot i que les sumes i els possibles establiments de parelles semblen impossibles de quadrar, finalment la idea d’allò que es deia por España, coño s’acabarà imposant i que aquesta idea passarà per damunt les diferències, encara que de moment les núvies es facin pregar abans de pujar a l’altar. Tanmateix, cal no oblidar el factor Europa, que està frisós que hi hagi un govern a Espanya per tal d’exigir noves retallades per un valor d’uns 10 mil milions d’euros sobre el pressupost que, de pressa i corrents, va aprovar el PP el mes de desembre. I molt em temo que sabrem abans les retallades que s’aplicaran a cada comunitat autònoma, no pas als AVE i a l’administració central, que, possiblement, la núvia escollida.