Les castellonenques i els castellonencs hauran d’esperar més d’un any per gaudir de nou de les seves festes de la Magdalena, que acaben de tenir lloc. El fet deriva del calendari de l’any en concret, i ballen sempre, com la Setmana Santa.

Hi hem estat diversos anys, de vegades passant-hi tres o quatre dies seguits, per gaudir del conjunt festiu; d’altres, anant i tornant, per assaborir un bon arròs i copsar momentàniament aquell esclat de gaiates.

La romeria de les canyes fins a l’ermita de la Magdalena ha estat sempre, en el meu cas, un curs intensiu d’història castellonenca. Sortint a les vuit del matí de la plaça Major, esmorzant entre els tarongers, prop de Sant Roc de Canet i dinant a l’ermita. En aquestes hores, i també en les de tornada, on ens aturem a la Basílica de la Verge del Lledó, he copsat el pes del passat i el paper que el fusterianisme ha tingut per a una generació de veterans lluitadors, que des de fa pocs anys, comença a aflorar en l’àmbit institucional...

Als anys seixanta, a Castelló, existia encara un fil tènue de valencianisme provinent de l’etapa anterior a la guerra, amb un fort protagonisme de l’encara existent  Sociedad Castellonense de Cultura fundada el 1919 i el seu Boletín creat poc després; d’aquells anys trenta en què se signaren les Normes de Castelló tot reconeixent la unitat de la llengua a banda i banda del riu Sènia.

I si els anys d’efervescència republicana suposarien un record a enyorar després de dècades d’una llarga nit franquista, entre d’altres noms que vincularien el nou valencianisme sorgit a partir de 1962 amb els seus antecedents, ressalta a Castelló, per la seva trajectòria, el de la família Huguet.

Gaetà Huguet Segarra (Castelló de la Plana, 1882-1959) prengué del seu pare Gaetà Huguet Breva (Castelló, 1848–1926) l’esperit republicà, liberal i federalista propi del comerciant agrari a la segona meitat del segle XIX, i hi afegí un sentiment valencianista actiu. Fundador i membre d’entitats cíviques i de formacions polítiques, en destaca la creació als anys trenta de l’Esquerra Republicana del País Valencià i la seva posterior incorporació al partit de Vicent Marco Miranda, Esquerra Valenciana.

Després de marxar a l’exili com a conseqüència de la guerra, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic continuà les seves activitats de dinamització cultural, fet que el portà a crear, com a llegat testamentari, la Fundació Huguet. La voluntat del patrici i patrocinador cultural d’ensenyament de la llengua, sempre promotor de concursos literaris i col·laborador de publicacions, la seva tasca de tarannà republicà i valencianista continuaria al llarg de les següents dècades gràcies a la institució.
Sota el franquisme dels cinquanta i els seixanta, com dèiem, la proximitat amb el Principat i els contactes que d’aquí es podien generar també es farien notar. L’Obra del Diccionari Alcover-Moll, havia tingut un pes considerable a les comarques del nord i, a més, existia el Grup Castellonenc d’Estudis com a eina de dinamització cultural.

  Com s’apuntava, el Diccionari Català-valencià-balear promogut per Antoni Maria Alcover i que continuà Francesc de Borja Moll va servir per promoure els intercanvis d’idees i persones entre el País Valencià i Catalunya en aquells anys difícils. A partir d’aquests contactes, joves valencians conegueren Barcelona i les localitzacions referencials del catalanisme antifranquista amb voluntat cultural.

 Joan Ballester o Josep Maria de Casacuberta foren els grans dinamitzadors d’aquests contactes. Entre els joves que participaren en aquests viatges per Catalunya organitzats per Joan Fuster trobaríem també joves procedents de Castelló.

Aquests viatges a Barcelona, se succeiran i s’ampliaran amb les rutes universitàries, on també hi ha presència de castellonencs. Alguns joves castellonencs eren sempre presents en aquells cursets intensius i clandestins de formació valencianista dels primers seixanta, complementats en actes cívics i excursions d’iniciació. La ruta realitzada el 1961 al Penyagolosa o el campamanent al mateix cim el 1968 demostren aquesta continuïtat.