El Nen de Prades
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Pere Balcells Masgoret, conegut com el Nen de Prades, va néixer el 31 de març de 1855 a Prades. Va ser un guerriller carlí que destacà al Camp de Tarragona per les seves proeses i temeritats durant la tercera guerra carlina.
Fill d’un pastor, la professió li permetré conèixer els termes de Prades, Capafonts, La Febró, Mont-ral, i Vilanova de Prades, zones de la Conca i de l’Alt Camp que acabà coneixent com el palmell de la mà. No va anar a l’escola i romangué analfabet de per vida, però la seva vivesa natural li feu superar molts esculls de sa àmplia trajectòria guerrera, al conèixer l’orografia i disposar d’un gran sentit de l’orientació.
Als 17 anys se n’anà de Prades i és presentà voluntari a la partida de carlins del tinent coronel Moore (1), amb qui va aprendre estratègia militar i la lluita de guerrilles.
La primavera de 1874 va organitzar el seu primer escamot amb una vintena d’homes. Tenia 19 anys però amb l’experiència fora del comú. No volgué ostentar mai cap insígnia ni graduació militar, perquè deia que “el qui no sap escriure ni la ‘o’, no pot tenir graus”. Malgrat aquesta actitud seva els comandaments carlins li assignaren el grau de tinent. Els seus homes eren tots de la terra i coneixien, com ell, els racons de les valls, muntanyes, coves i amagatalls de la zona.
El Nen va ser aviat temut per les forces liberals, ja que els seus moviments es destacaren per la eficàcia i la rapidesa, en especial en l’art de les emboscades. A més, disposava d’amics arreu de les muntanyes, tenint en compte que a les zones rurals la gent simpatitzava molt amb el carlisme, i en tot moment li notificaven el moviment de les tropes enemigues. Per tots aquests motius, tenia enjòlites les forces liberals per la seva rapidesa de moviments estratègics
Inicià els moviments guerrillers a La Riba, on va desviar l’aigua dels fàbriques de paper per castigar els industrials que no volien pagar-li tribut de guerra. Seguidament és desplaçà cap a l’Aleixar, Alforja i Cornudella, on exigia pagaments als hisendats que tampoc no volien donar-li diners per a la supervivència del seu escamot.
Era tanta la inquietud que causà als enemics que el coronel isabelí Alejandro Picaso, comandant de les forces lliberals de l’Alt Camp, va decidir acabar amb el Nen. Es va desplaçar a Prades perquè sabia que es trobava a la Serra de Llaberia, però el guerriller, en veure els moviments enemics es desplaçà cap a Mont-ral, i allí li feu l’anomenada “emboscada dels Motllats”. L’estratègia la plantejà fent creure a Picaso i els seus 1.000 homes que el guerriller fugia d’ells, però en realitat, el que feia era dividir-los en petits escamots per encerclar-los un a un vora de Capafonts. Els homes de Picaso, que no coneixien el terreny, desorientats, van haver de capitular. Aquest fet va augmentar extraordinàriament la fama del Nen de Prades, que acabà per campar lliurement des de Montblanc a Tivissa i d’Ulldecona a Reus.
Altres de les seves heroïcitats foren evitar “el parany de Rocabruna”, on va aconseguir fugir d’una emboscada amb la seva partida, gràcies a la seva rapidesa de reflexos. També cal citar “l’anihilament de la partida de Petrol”, comandada per un alt militar liberal que tenia seu a La Riba. No podem oblidar “la sorpresa de la Mussara”, on va tenir lloc el salt a cavall pel cingle amb els seus homes per fugir de l’estret cèrcol que li havien fet els seus enemics.
Moltes d’aquestes accions van quedar marcades per sempre a la toponímia dels llocs on ocorregueren, amb títols tan eloqüents com ‘el grau del Nen’ o ‘la cova del Nen’, ‘la cisterna del Nen’.
Però la vida no tot són flors i violes, ja que sobre el Nen hi caigueren sospites. El novembre de 1874 va ser cridat pels superiors carlins a la Sénia, per uns abusos comesos a Montbrió, on es deia que havia cobrat 1.450 duros de contribució a la gent de la zona i només n’havia declarat 300. Fetes les indagacions, acabà sent declarat innocent en saber-se que la culpa havia estat del seu lloctinent, Messagué, que fou qui s’embutxacà els diners aprofitant l’analfabetisme del Nen.
Tornat al Camp de Tarragona, va seguir amb els seves incursions ràpides en els pobles de la zona, i dels enfrontaments amb les forces isabelines sempre en sortí victoriós. Les seves incursions a Montblanc i a la Riba van empènyer el comandant liberal Manuel Orozco a construir la Torre del Petrol, en el pas natural entre el Alt Camp i la Conca de Barberà (encara se’n veuen vestigis) . Aquesta torre va dificultar les incursions del Nen en la comarca. Tot i aqueixa inicial victòria, Manuel Orozco després va morir durant una batalla d’enfrontament amb el Nen.
No sempre duraren les gestes. Quan el 29 de desembre de 1874 és va restablir la monarquia borbònica d’Alfons XII, una majoria de carlins es van rendir aprofitant l’amnistia que va concedir el govern. Però el Nen de Prades, fent cas omís de l’oferta va seguir lluitant, agafant ostatges i demanant rescat per poder subsistir. Els mesos de gener, febrer i març de 1875, el Nen i la seva gent els passaren atacant i saquejant diversos pobles de la zona de Valls i la Conca reclamant contribucions. El mes d’abril, seguint ordres de l’alt comandament es va dirigir cap al Maestrat, per reorganitzar el seu grup, reposar i rebre instruccions. Però quan van arribar a Xerta, els liberals, que coneixien els seus moviments, van encerclar el poble. El Nen i el seus carlins van intentar defensar-se, però l’exèrcit isabelí, més nombrós i més ben equipat, va aconseguir reduir-los. En un intent d’escapar-se, el Nen i dos companys seus van ser ferits greument. Els ferits van ser evacuats a l’hospital de Tortosa. El nostre heroi, ferit en un pulmó, morí abans d’arribar-hi. Amb tot, com passa en la majoria de llegendes, el context carlí va escampar la versió que no havia mort per les ferides del combat, sinó afusellat pels lliberals .
Hi ha una versió a l’arxiu del Monestir de Poblet que reflexa ben airosament la psicologia del Nen de Prades. Diu així:
“Essent el Nen de Prades coronel tornà a la seva Vila, on només hi entrava de nit per no ser vist. Des d’allí començà a organitzar alguna quadrilla per anar contra els liberals borbònics. Era el dia de la fira de Prades, el 24 d’agost. Tots els homes que reclutava volien ser els seus lloctinents. Ell els deia que ho seria “qui s’ho mereixés i sigués més llest i valent”. A la vigília de la fira sortiren de l’ermita, on estaven amagats, per anar cap a la Vila a buscar diners dels més rics. Anaren fins al Cafè Nou; allà el Nen de Prades va aturar a tothom per recaptar diners. Un gitano va voler agafar part dels diners de sobre la taula on un guerriller hi estava jugant als daus i, veient-ho, el Nen de Prades el va castigar tallant-li la mà. Llavors digué als seus homes: “plegueu la taula i doneu-me les monedes”. Sortiren del Cafè Nou per anar a una era, i allí va llençar a l’eixam la gorra plena de monedes dient: “A veure qui n’arreplega més!” Tots els seus homes es van llençar rere les monedes i a veure qui n’havia arreplegat més. El que seria el més expert i ràpid digué: tinc “tres duros de peça i catorze pessetes senzilles”; Llavors el Nen de Prades li digué: “Tu ets el més home de tots, tu ets el qui buscava. Escolteu-ho tots, perquè a partir d’ara el Pep de les Tosques serà el meu lloctinent”.
Fill d’un pastor, la professió li permetré conèixer els termes de Prades, Capafonts, La Febró, Mont-ral, i Vilanova de Prades, zones de la Conca i de l’Alt Camp que acabà coneixent com el palmell de la mà. No va anar a l’escola i romangué analfabet de per vida, però la seva vivesa natural li feu superar molts esculls de sa àmplia trajectòria guerrera, al conèixer l’orografia i disposar d’un gran sentit de l’orientació.
Als 17 anys se n’anà de Prades i és presentà voluntari a la partida de carlins del tinent coronel Moore (1), amb qui va aprendre estratègia militar i la lluita de guerrilles.
La primavera de 1874 va organitzar el seu primer escamot amb una vintena d’homes. Tenia 19 anys però amb l’experiència fora del comú. No volgué ostentar mai cap insígnia ni graduació militar, perquè deia que “el qui no sap escriure ni la ‘o’, no pot tenir graus”. Malgrat aquesta actitud seva els comandaments carlins li assignaren el grau de tinent. Els seus homes eren tots de la terra i coneixien, com ell, els racons de les valls, muntanyes, coves i amagatalls de la zona.
El Nen va ser aviat temut per les forces liberals, ja que els seus moviments es destacaren per la eficàcia i la rapidesa, en especial en l’art de les emboscades. A més, disposava d’amics arreu de les muntanyes, tenint en compte que a les zones rurals la gent simpatitzava molt amb el carlisme, i en tot moment li notificaven el moviment de les tropes enemigues. Per tots aquests motius, tenia enjòlites les forces liberals per la seva rapidesa de moviments estratègics
Inicià els moviments guerrillers a La Riba, on va desviar l’aigua dels fàbriques de paper per castigar els industrials que no volien pagar-li tribut de guerra. Seguidament és desplaçà cap a l’Aleixar, Alforja i Cornudella, on exigia pagaments als hisendats que tampoc no volien donar-li diners per a la supervivència del seu escamot.
Era tanta la inquietud que causà als enemics que el coronel isabelí Alejandro Picaso, comandant de les forces lliberals de l’Alt Camp, va decidir acabar amb el Nen. Es va desplaçar a Prades perquè sabia que es trobava a la Serra de Llaberia, però el guerriller, en veure els moviments enemics es desplaçà cap a Mont-ral, i allí li feu l’anomenada “emboscada dels Motllats”. L’estratègia la plantejà fent creure a Picaso i els seus 1.000 homes que el guerriller fugia d’ells, però en realitat, el que feia era dividir-los en petits escamots per encerclar-los un a un vora de Capafonts. Els homes de Picaso, que no coneixien el terreny, desorientats, van haver de capitular. Aquest fet va augmentar extraordinàriament la fama del Nen de Prades, que acabà per campar lliurement des de Montblanc a Tivissa i d’Ulldecona a Reus.
Altres de les seves heroïcitats foren evitar “el parany de Rocabruna”, on va aconseguir fugir d’una emboscada amb la seva partida, gràcies a la seva rapidesa de reflexos. També cal citar “l’anihilament de la partida de Petrol”, comandada per un alt militar liberal que tenia seu a La Riba. No podem oblidar “la sorpresa de la Mussara”, on va tenir lloc el salt a cavall pel cingle amb els seus homes per fugir de l’estret cèrcol que li havien fet els seus enemics.
Moltes d’aquestes accions van quedar marcades per sempre a la toponímia dels llocs on ocorregueren, amb títols tan eloqüents com ‘el grau del Nen’ o ‘la cova del Nen’, ‘la cisterna del Nen’.
Però la vida no tot són flors i violes, ja que sobre el Nen hi caigueren sospites. El novembre de 1874 va ser cridat pels superiors carlins a la Sénia, per uns abusos comesos a Montbrió, on es deia que havia cobrat 1.450 duros de contribució a la gent de la zona i només n’havia declarat 300. Fetes les indagacions, acabà sent declarat innocent en saber-se que la culpa havia estat del seu lloctinent, Messagué, que fou qui s’embutxacà els diners aprofitant l’analfabetisme del Nen.
Tornat al Camp de Tarragona, va seguir amb els seves incursions ràpides en els pobles de la zona, i dels enfrontaments amb les forces isabelines sempre en sortí victoriós. Les seves incursions a Montblanc i a la Riba van empènyer el comandant liberal Manuel Orozco a construir la Torre del Petrol, en el pas natural entre el Alt Camp i la Conca de Barberà (encara se’n veuen vestigis) . Aquesta torre va dificultar les incursions del Nen en la comarca. Tot i aqueixa inicial victòria, Manuel Orozco després va morir durant una batalla d’enfrontament amb el Nen.
No sempre duraren les gestes. Quan el 29 de desembre de 1874 és va restablir la monarquia borbònica d’Alfons XII, una majoria de carlins es van rendir aprofitant l’amnistia que va concedir el govern. Però el Nen de Prades, fent cas omís de l’oferta va seguir lluitant, agafant ostatges i demanant rescat per poder subsistir. Els mesos de gener, febrer i març de 1875, el Nen i la seva gent els passaren atacant i saquejant diversos pobles de la zona de Valls i la Conca reclamant contribucions. El mes d’abril, seguint ordres de l’alt comandament es va dirigir cap al Maestrat, per reorganitzar el seu grup, reposar i rebre instruccions. Però quan van arribar a Xerta, els liberals, que coneixien els seus moviments, van encerclar el poble. El Nen i el seus carlins van intentar defensar-se, però l’exèrcit isabelí, més nombrós i més ben equipat, va aconseguir reduir-los. En un intent d’escapar-se, el Nen i dos companys seus van ser ferits greument. Els ferits van ser evacuats a l’hospital de Tortosa. El nostre heroi, ferit en un pulmó, morí abans d’arribar-hi. Amb tot, com passa en la majoria de llegendes, el context carlí va escampar la versió que no havia mort per les ferides del combat, sinó afusellat pels lliberals .
Hi ha una versió a l’arxiu del Monestir de Poblet que reflexa ben airosament la psicologia del Nen de Prades. Diu així:
“Essent el Nen de Prades coronel tornà a la seva Vila, on només hi entrava de nit per no ser vist. Des d’allí començà a organitzar alguna quadrilla per anar contra els liberals borbònics. Era el dia de la fira de Prades, el 24 d’agost. Tots els homes que reclutava volien ser els seus lloctinents. Ell els deia que ho seria “qui s’ho mereixés i sigués més llest i valent”. A la vigília de la fira sortiren de l’ermita, on estaven amagats, per anar cap a la Vila a buscar diners dels més rics. Anaren fins al Cafè Nou; allà el Nen de Prades va aturar a tothom per recaptar diners. Un gitano va voler agafar part dels diners de sobre la taula on un guerriller hi estava jugant als daus i, veient-ho, el Nen de Prades el va castigar tallant-li la mà. Llavors digué als seus homes: “plegueu la taula i doneu-me les monedes”. Sortiren del Cafè Nou per anar a una era, i allí va llençar a l’eixam la gorra plena de monedes dient: “A veure qui n’arreplega més!” Tots els seus homes es van llençar rere les monedes i a veure qui n’havia arreplegat més. El que seria el més expert i ràpid digué: tinc “tres duros de peça i catorze pessetes senzilles”; Llavors el Nen de Prades li digué: “Tu ets el més home de tots, tu ets el qui buscava. Escolteu-ho tots, perquè a partir d’ara el Pep de les Tosques serà el meu lloctinent”.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres