Realment, la tàctica d’alguns partits polítics per infligir por als catalans davant el nostre procés cap a la llibertat nacional no té aturador i el tema del cognom García, a modus d’exemple, engegat pel Partit Popular en una de les seves falques, no té nom. Sempre s’havia dit que els polítics van a la seva sense mirar prim i que en campanya tot s’hi val, però jugar amb aquestes coses que tantes sensibilitats poden fer, torno a dir que no té nom i algú els hauria de demanar responsabilitats, ja que estaríem quasi fregant el tema de les sensibilitats ètniques. Encara me’n recordo quan a finals de la dècada dels 90, quan des de la ja coneguda “Brunete mediàtica” madrilenya, van començar les seves encara actuals campanyes d’intoxicació i del “menteix que al final es converteix en veritat”, que un periodista refugiat de l’antiga Iugoslàvia afirmava en un diari català que, per menys, al seu país havia esclatat l’odi ètnic. Doncs, per a alguns, això sembla que no importi i seguint l’advertiment del cap de la Faes, que va dir que Catalunya acabaria dividida amb tot aquest procés, han començat amb el tema dels cognoms: sense vergonya i sense respectar tants i tants Garcies que al nostre país no tan sols respecten el dret a decidir, sinó que són independentistes convençuts, com també molts Jiménez, Gutiérrez… I és que la democràcia i la pluralitat els destorba.