Som en plena campanya electoral. El dia 25 Catalunya es juga el seu futur. Però no són unes eleccions qualssevol. Ni la reedició de la confrontació partidista més descarnada. Ni de les “esquerres contra dretes i prou”. Malgrat que alguns, mancats d’arguments, s’hi atrinxeraran patèticament darrere. No és l’hora, tampoc, de balanços interessats ni demagògies. Cal, a més, una gran participació. Hi ha qui ha definit aquests comicis de plebiscitaris. És ben cert, i tothom ha de tenir molt clar de quin plebiscit es tracta. El país es troba en la cruïlla més transcendental de la seva història. Perquè l’espanyolisme més intolerant ha posat Catalunya en un camí que no té marxa enrere. Ni la pot tenir mai. Tot i que, amb pors i amenaces barroeres, insults i mentides immorals, imputacions malicioses i alarmismes inconsistents, voldran impedir que els catalans puguem decidir, lliurement, el futur de la nostra nació. Innoble objectiu, pel qual remouran cel i terra sense escrúpols, i no repararan en despeses. A l’Estat espanyol i davant les més altes instàncies internacionals. La paraula independència els horroritza perquè no veuen res un mil·límetre enllà de la seva Espanya, tancada, carca i ferotge repressora de tot indici d’alteritat. Però, què podem fer els catalans davant l’escomesa terrible dels grans adalils de la llei i la Constitució?... dels grans gurus de la democràcia formal i la “ llibertat ”?... Doncs, molt senzill: anar a votar massivament i fer possible una gran majoria, absoluta o més, de la candidatura d’un gran president, líder íntegre i sensat, i millor estadista. Per primera vegada en la història —ho diuen, fins i tot, els seus màxims detractors— tot un president de la Generalitat s’ha posat al davant d’una nació que ha dit ben fort: “Ja n’hi ha prou!”. Encara que alguns apologetes de la independència voldrien, precisament, que el president Mas no hagués existit mai. Però, per molt que els pesi, hi és i ben present. I convé, més que mai, que la gran majoria dels catalans, li doni suport el dia 25. Hi ha un estol de voltors que ja frisen perquè CiU, el dia 25, no tregui majoria absoluta. Pensem un moment, tots els catalans, quin ús en farien d’aquella fatal dada, uns rapinyaires amb més fam que els que aguaiten l’isard cadell vora el cingle?

 Si el PSC o el PP esdevenen la segona força al Parlament, mal senyal. I mala lectura la que en faran, de la Catalunya Nord enllà. Per tant, millor que la segon força al Parlament sigui ERC. Però, molt de compte, a no cometre un gravíssim error! Perquè el millor resultat d’Esquerra no pot ser mai a costa de CiU. La no-majoria absoluta de la federació nacionalista, o una alta abstenció, serien llegides, a Europa i arreu, com el gran fracàs del procés d’independència. Encara que ERC assolís molts diputats. A Europa, i molts altres llocs importants, mai no faran la suma d’escons entre CiU i ERC. Ni entre CiU, Esquerra i altres opcions sobiranistes amb una potencial mínima representació parlamentària. I tampoc no s’empassaran mai els mil monstres horribles que alguns veuen, sempre, rere tota majoria absoluta. Aquesta vegada els legítims interessos d’Esquerra no poden acabar perjudicant, mai l’interès global del país. Ja no val la cantarella contra “els que sempre han assimilat capciosament partit i país”. Ni tampoc, disquisicions llepafils entre candidat i partit. La majoria absoluta de CiU serà llegida a Europa i arreu com el gran triomf de la voluntat d’independència de Catalunya, tal com cal entendre-la l’any 2012 del segle XXI. Més encara si hi ha una gran participació. Qualsevol altre resultat, beneficiï a qui beneficiï, no. La millor prova d’això és la salivera que els creix als del PP, C’s, PSC, caverna mediàtica, etc., quan somnien només una potencial no-majoria absoluta de CiU. Àdhuc els qui es vanten d’independentistes més purs i autèntics que ningú. O als d’ICV-EUiA quan parlen de “retallades”, “rebel·lia social” i altres qüestions. Per això, alguns som escèptics amb el sobtat “sobiranisme” ecosocialista. Serem els propis catalans els qui donarem carnassa a tota aquesta mena de famèlics cocodrils polítics el dia 25?...